Cada x temps torno a reflexionar sobre aquest tema.
L'engany,
la mentida, la infidelitat, la falsedat. Tot això són conceptes que giren al voltant de la
falta de sinceritat.
Una de les gran diferències culturals que hi ha entre Suècia
(i per extensió els països nòrdics o de tradició luterana) i Catalunya (o el Sud d'Europa) és que mentir
en la cultura escandinava no es tolera de cap manera, mentre que als països mediterranis és el pa de
cada dia.
A Catalunya i a Espanya mentir, enganyar, embaucar i enredar
és una pràctica constant. Sempre es menteix amb la finalitat d'aconseguir un
benefici propi. És l’adn de la nostra corrupció política i de molts
particulars. Menteixen, ens enganyen i
van repetint les seves mentides fins i tot amb orgull arribant al punt de mig-creure's
la farsa que han inventat per a justificar-se.
Mario Conde, Sòria, Rita Barberà, Urdangarin, Matas, Camps,
Pujols, Blesa, rato, Julián Muñoz, Bárcenas, Díaz Ferran, Aznar i tants d'altres que inunden les
noticies amb casos i casos de corrupció, estafant a l'estat, a hisenda, amb pràctiques il·legals, amb
trames de falses societats i amb operacions impressionants de diners negres a
mansalva.
Ells, qui manen, qui
tenen poder, encara en volen més, ens exigeixen a nosaltres la més pulcra situació davant l'administració i ells, els manaires, els addictes al poder se'n riuen de nosaltres a la cara, ens prenen per ignorants, i segueixen fent el que volen, prenent-nos el pèl
totalment, ens humilien, ens menteixen i ens degraden com a persones.
I llavors volen que votem any rera any a les eleccions. Volen el nostre vot i la
nostra confiança? A mi la podrimenta em fa fàstic.
Ni confiança ni
què polles. La merda amb merda. S'han de quedar sols i enganxar-los. Juntets a la presó for ever & ever.
I al país una mica de luteranisme no li aniria malament. Per fer baixar l'arrogància, eliminar la mentida i augmentar la humilitat.
