dimarts, 5 de novembre del 2013

El carnet

Sembla que per a treballar en institucions públiques, semi públiques o concertades si no tens el carnet malament rai.
No n'hi ha prou amb haver demostrat durant anys i panys la teva vàlua, la teva solvència com a  professional o acadèmic. Has de fer-te el carnet del club dels qui manen, (aconseguir el títol de llepaculs oficial, o d'escarbat piloter)  perque si no és així un motiu o altre es busquen per a desbancar-te.
Quan et fan fora és sempre un tràngol indescriptible. Un se sent tan abandonat, humiliat, trepitjat i menyspreuat que ni els èxits més rotunds, els anys de prestigi  i reputació acumulats, els coneixements preciosos i indiscutibles que un posseeix valen una puta merda. És com un deshauci de l'ànima.
Cap d'aquestes paraules consolen ni aporten gran cosa més que un simple desofeg. Ni el clam de la injusticia que brama al carrer per fets que ens envolten a tots dia rera dia pot contra aquesta impotència interna. Ni lleis extranyes que deixen  l'indefens més indefens encara.
La revolta és a hores d'ara massa tendra o potser ja massa passada i molts que voldriem lluitar, ni això fem, esgotats de tanta crisi, de tanta putrefacció i de tan clientel.lisme barat (I CAR!! collons, que el paguem tots) que no ens deixa acabar de consumar el veritable canvi.
Ens queda el consòl de saber que som els bons. Pobres com rates però bons.