dimarts, 23 d’abril del 2013

El present és femení i plural


En aquest moments al nostre país hi ha tres persones en que estan treballant des de la societat civil i estan aconseguint coses realment importants. Fa poc vaig llegir una cosa que deia mes o menys : que si volies algú per PARLAR  davant la gent  calia triar un home  però que si volies algú per FER coses per la gent triessis una dona.
Doncs una mica això. Hi ha tres dones genials que s’han posat al front de la societat per fer coses, fer moure coses i fer que canviïn algunes coses que ens semblaven immutables.
Parlo sens dubte d’Ada Colau, Carme Forcadell i Teresa Forcades. Tres dones increïbles molt diferents cadascuna d’elles, realistes i capaces de transformar el nostre país. Des d’aquí la meva admiració cap a elles desitjant que les seves idees i accions triomfin.
(Aquest post el vaig escriure fa ja un parell de setmanes però no l'havia publicat encara. Ha estat més recentment que tant la Teresa Forcades com l'Ada Colau han tornat a ser objectius mediàtic proposant alternatives politiques i socials tant una  com l'altra.)

dilluns, 22 d’abril del 2013

Com es pot triar un títol tan idiota?




Al metro he vist el cartell del nou llibre d'Albert Espinosa. No tinc ni remota idea de què va aquest llibre però el títol sol em provoca una barreja de curtcircuit cerebral i basques. No pot ser més estúpid.

Han tret la rifa amb tal genialitat. Em nego a creure que sigui l'autor qui ha encertat amb aquest títol. Autoruïna literaria.
Però, calla, que potser demà serà un èxit de vendes segur.




dijous, 18 d’abril del 2013

Mentides

Sóc desconfiada per naturalesa. De jove me les van fotre per totes bandes i vaig aprendre a no fiar-me de ningú, d'entrada. Després, amb els anys i al haver donat oportunitats sense deixar de ser prudent em vaig anar obrint a la gent i ves per on qui havia de ser la persona de més confiança me la va acabar fotent, també.
Bé, no volia parlar d'això.  Volia dir que ahir vaig mentir per desconfiança.
Set de la tarda, a casa amb el meu fill mirant la nevera i truquen. Ja fa molt temps que truquen des d'Africa demanant per algú que devia tenir aquest número de telèfon i que el devia donar de baixa sense informar a ningú. Des de que tinc telèfon truquen repetidament desde Ghana i demanen per algú que no arribo a entendre'n  mai el nom. Jo   contesto en anglès que s'han equivocat i que la persona que busquen no és aquí. I em pregunten que jo qui sóc... per no entrar en explicacions els dic que sóc la MARIA. Ale, un nom com qualsevol altre.
Penso que amb tot això dels desnonaments hi deu haver molta gent que s'ha quedat sense telèfon, que l'han donat de baixa i que els companyies telefòniques repartexen els números entre els nous usuaris,  com jo, que hem d'anar rebent trucades de gent que busca gent i que potser estan il.localitzables. Davant de la tragèdia he de reconèixer que això és una xorrada i que no tinc dret ni a queixar-me.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Coses inútils


- Demanar per enèsima vegada l’ús de les llengües cooficials al congres: Inútil




- Que Mas es reuneixi amb Rajoy: Inútil

- Que Mas es reuneixi amb Perez Rubalacaba: Inútil

- Seguir suportant Espanya: Inútil

- Fer campanya per les Espanyes amb vídeos com el de Mel Domínguez: Inútil

- Parodiar al Congrés lleis contra el català però al revés: Inútil

- Utilitzar el terme nazi per a fer por: Inútil ( ja s’ha gastat tant que té l’efecte invers)

- Tenir un president estatal que no parli cap llengua estrangera: Inútil Total


dijous, 11 d’abril del 2013

Títols i garanties


Molta gent pensa que un títol universitari ja ho diu tot, que es garantia de professionalitat. Molta gent també pensa que una persona sense títol universitari no s’hauria de dedicar a l’àmbit científic, que és un intrús i fa coses que no li corresponen. També hi ha gent que pensa que els títols universitaris tenen un mèrit limitat. Jo em sumo a aquests darrers però també opino que haver estudiat 4 o 5 anys a la universitat  i haver aprovat  és prova (valgui la redundància) va d’un cert esforç, més o menys gran segons el tipus d’estudis. Un esforç, no de coneixements.
Conec una persona que ha rebut moltes critiques perquè tot i tenir formació universitària es dedica a un àmbit que no és el mateix que el que va estudiar. Ell afronta les seves investigacions de manera totalment científica i contrastada  però malauradament ha estat acusat d’intrusisme. Concretament ell es dedica a investigar historia, però enlloc d’historiador és filòleg.  Ni matemàtic , ni fisioterapeuta, filòleg!  Podria entendre les critiques si  un filòleg es posés a investigar  vacunes contra la malària perquè llavors sí que hi hauria una distancia molt gran entre una cosa i l’altra però entre un filòleg i un historiador? Au va!   Ambdós estudis comparteixen  els principis de metodologia científica bàsica i es poden aplicar els mateixos conceptes exactament igual degut a la proximitat de la matèria i a la similitud teòrica dels estudis.

 Un filòleg té moltíssimes eines per a fer investigacions històriques i és més, jo diria necessàries per a analitzar el passat.  Jo mateixa que sóc llicenciada en historia m’he servit a vegades de disciplines multidisciplinàries per a extreure les meves pròpies conclusions. Per exemple la topografia  ens dona moltes pistes per a saber què hi havia hagut  anteriorment  en un lloc, els noms dels carrers a vegades ens expliquen que allà hi havia una capella, un santuari etc…. I que ara ha desaparegut. I la topografia no és una eina exclusiva de la historia, el nom d’una muntanya o d’un poble ens indica a qui està consagrat aquell lloc, o a què es dedicava la seva gent i la topografia es relaciona més amb la geografía que amb la historia.
 
Jo no sóc investigadora, no m’hi he dedicat  mai però sí que he passat per la universitat i no per aquest motiu em considero més científica que una persona que estudia amb mètodes científics una àrea de la ciència sense tenir un títol validat per la Universitat. La universitat no és ni més ni menys que un conveni social que garanteix una sèrie de coses, però en si mateix un títol no fa més valida una persona que una altra.
 
Hi ha molts periodistes que són brillants periodistes i que no tenen el títol, però no per això deixen de ser periodistes. La feina que fan és el que els fa tenir l’ofici, no el títol. Els  filòsofs grecs no van passar per la facultat de filosofia  oi? però a ningú se li acut dir que no estan validats!
 
En Jordi Bilbeny és investigador i historiador, un bon historiador però la seva llicenciatura és de filologia. Qui pot negar que no ha investigat com un historiador? Queda retratat qui el vulgui desprestigiar per aquesta xorrada. El que és evident és que quan les proves irrefutables duen a un resultat que no agrada s’intenta atacar per  on sigui, amb  tecnicismes estúpids de qui no en té ni punyetera idea.

 

divendres, 5 d’abril del 2013

Multinacionals

L’empresa per la que treballo  a canvi d’uns quants euros cada mes està en procés de decreixement.
I això tan extrany , què vol dir? Doncs  és una excusa per guanyar encara més diners dels que solia guanyar habitiualment.  Durant els darrer anys,  aquesta empresa havia guanyat molt mercat a la península Ibèrica.  Va pasar de ser una desconeguda a fer-se un lloc entre les empreses d’alimentació.  A força d’anar conquistant nous clients, els meus predecessors havien aconseguit un troç gens despreciable del pastís dels ingredients alimentaris.  L’any passat la multinacional va fer un canvi d’estratègia  que s’ha estat implantant aquest últims mesos. La finalitat d’aquest canvi és contrarestar les pèrdues col.lossals  causades  pel  gran catacrac de les finances internacionals i  sobretot les consequències desatroses   de la fallida de Lheman Brothers petés  donat quela meva empresa n’era un dels  principals accionistes.
Aquesta estratégia es resumeix  amb que estem perdent clients  a ritme frenètic  i VOLUNTARIAMENT.  Per mi era incomprensible com es podien tenir més beneficis perdent clients però ara, més o menys,   ho entenc millor. La majoria dels clients que gestionavem desde les nostres oficines eren/són ( ja no sé què pensar) empreses del sector de l’alimentació  que fabriquen per a la  seva propia marca o per marques blanques , tipus cadenes de supermercats com Mercadona, El Corte Ingles , i tants d’altres . El mercat peninsular és encara molt endogàmic, a cada comunitat fins i tot a cada provincia hi ha empreses que venen  només en el  seu ambit geogràfic i tot i  que no són xifres de vendes despreciables sí que son reduïdes si es comparen amb marques  d’abast internacionals o global.

Doncs bé la meva multinacional no està interessada en aquest sector ni en gairebé cap  a Spain & Portugal.  Han deixat de fer productes nous per el nostre mercat . Per ells, que es consideren  els grans abastedors mundials,  els nostres negocis són xifres equivalente a xavalla, calderilla, i no interessa. No hi ha prou marge de benefici  segons ells. Només volen clients globals que comprin globalment i desenvolupin globalment; es a dir:  les grans marques que un es pot trovar arreu del mon: Knorrs, Unilevers, Sarah lees, Nestlés  frito-Lay s i per l’estil.  Firmes que generen tones i tones  de comandes  i que amb el mínim esforç donen grans beneficis  però que a Catalunya  conviuen a les prestatgeries del súper  amb altres firmes locals d’estructura més reduïda.
És una llàstima   perque el meu lloc de treball es veu afectat amb una reducció de feina, però indubtablement els  nostres competidors troben noves oportunitats d’una  manera molt clara. Qui ho vulgui aprofitar té  al davant una mina d’or.
Jo l’únic que puc fer és  deixar de comprar aquestes marques que em prenen la feina.  Au! :P