dijous, 28 de juliol del 2016

Competitivitat

Vivim en una societat tan exigent que coses tan simples com triar una activitat extraescolar es transformen en un gran interrogant. Jo de petita vaig provar moltes  extraescolars: bàsquet, patinatge, dibuix, natació, guitarra, teatre, anglès  i tot i que només  vaig tenir continuïtat l'anglès, de totes les altres en vaig treure alguna cosa.
A mi m'hauria agradat jugar després de l'escola. Tenir un grup de joc actiu. I crec que això no existeix. Ara l'ampa de l'escola del meu fill ofereix una activitat que es diu “multiesport” que m'agradaria que el meu fill provés i que així triés quin esport li agrada més per fer com  “hobby”.  El fet però és que els grups d'esport ja  siguin els clubs municipals o les lliguetes entre escoles són tan competitius que el nens que no tenen aquest  sentit competitiu queden exclosos per la seva actitud més passiva. El meu fill és un d'aquests:  no li importa ser el primer en arribar a la cursa ni guanyar un partit. Ell només vol divertir-se.



divendres, 22 de juliol del 2016

Jocs

Vaig a fer una caminadeta per l'anella verda de Comarques, al costat del riu. Normalment hi ha força concurrència: gent que passeja el gos, gent gran amb bastons de caminar,  homes que fan esport, families amb nens i en bicicletes... El que no hi sol haver mai són grups d'adolescents que es passegin per aquesta zona.  Just després del pont de ferro, un pont en que últimament les parelles més enamorades hi deixen el seu candau fermat, veig un grup de nois tres o quatre, tots armats amb telèfons mòbils.
Una mica més avall del camí després de la recta, un altre grup de nois de tretze, catorze o quinze anys. Em sorprèn aquesta afluència de joves i llavors entenc què fan. Han quedat per anar a caçar Pokémons.  
El cervell adolescent és molt difícil d'entendre. Té un funcionament que els adults no comprenen. Les emocions són el més important  i la racionalitat i la lògica passen a un segon o tercer pla.
Si es mira positivament,  com a mínim aixequen el cul del sofà i surten al món exterior.



dijous, 7 de juliol del 2016

Foc d'encenalls

M'emprenyen els canvis de plans a última hora, no per incidents o emergències que puguin succeir fortuïtament,  si no per desídia o inconcreció de les persones.
M'irrita  la falta de seriositat i que les coses quedin en l'aire i en la informalitat.
A vegades aquesta emprenyamenta que m'agafa, i que  comporta que l'orgull ferit i arrogant no em deixi disfrutar d'oportunitats que serien prou plaents i tonta burra de mi em perdo coses ben bones.
Però què hi  farem sóc com sóc, tossuda i cap quadrada com una mula germànica.
Cremo d'ira, em poso vermella com les ungles pintades, crido, rabiejo i m'encenc però ho cremo tot de cop i després no queda res. Foc d'encenalls.
Estúpida jo.

Comando

Vaig comando, però no pas per fora. Anem comando des de dintre amb els sentiments al descobert, ensenyat-ho tot. Exhibicionistes del cor.
Marranota de l'ànima que s’em veu tot, talment amb transparències de boudoir que em descordes lentament com una cotilla.
Vaig comando, em tens tota nua davant teu.
No pus ser més jo, no puc ser més vulnerable.
Una bufada teva em trencaria pel mig. M'he deixat robar. M'he perdut en els teus braços, en el teu alè.
Sóc al fons de l'abisme i no sé si vull pujar a la superficie.
M'agrada no poder respirar. M'agrada sentir-me sota l'aigua amb la protecció de la teva pell.
Friso per la tornada quan em duguis a la platja surant i  panteixant junts amb l'onada més llarga.