dimarts, 20 d’octubre del 2015

Enamorar-se als 45 (quasi 46)

Com es pot sentir l’amor tan intensament? Com pot ser que de sobte em trasbalsi més no tenir-te als meus braços que tenir-t’hi.
Perque és quan t’hi tinc que em sento plena, que em sento jo. Que em reconec i que sé que sóc qui sóc. I vull ser només si sóc amb tu.
Amor meu, he caigut en la xarxa d’eros i m’hi he embolcallat com una reina. El vel cegador m'ha atrapat dins teu i el meu cor batega a mil revolucions esperant que passin els dies, les hores fins a poder tenir-te amb mi.
El meu seny navega en aigües arremolinades, s’arrossega entre el que vol fer, pot fer i   el que seria civilitzadament recomanable. :) ha! I acabo no fent res de tot això.
Com Curial i Güelfa hem begut d’aquest verí tan poderós que de tots dos en fa sols un.
Bevem la pòcima amorosa, besant-nos fins la matinada, i deixem que les nostres pells es fonguin fins la nit següent.
Estimat meu tinc un deliri d’amor per tu que fa elevar-me del terra i surar entre núvols de goig.



divendres, 16 d’octubre del 2015

Klimt


Em fico aquí dins d'aquesta història,  i encara, sense que l’hagi descobert gaire em submergeixo en la densitat de l' emoció.
La meva pell reviu sensacions adormides. Em despertes, em fas tornar a la vida.
Em sento tan pletòrica que crec que és irreal.
És com si hagués estat anestesiada i apàtica durant tots aquests anys, i en obrir els ulls només vull trobar ben a prop la teva boca assedegada dels meus petons.
Amor, tendresa meva.  Benvingut.