dijous, 28 de juliol de 2016

Competitivitat

Vivim en una societat tan exigent que coses tan simples com triar una activitat extraescolar es transformen en un gran interrogant. Jo de petita vaig provar moltes  extraescolars: bàsquet, patinatge, dibuix, natació, guitarra, teatre, anglès  i tot i que només  vaig tenir continuïtat l'anglès, de totes les altres en vaig treure alguna cosa.
A mi m'hauria agradat jugar després de l'escola. Tenir un grup de joc actiu. I crec que això no existeix. Ara l'ampa de l'escola del meu fill ofereix una activitat que es diu “multiesport” que m'agradaria que el meu fill provés i que així triés quin esport li agrada més per fer com  “hobby”.  El fet però és que els grups d'esport ja  siguin els clubs municipals o les lliguetes entre escoles són tan competitius que el nens que no tenen aquest  sentit competitiu queden exclosos per la seva actitud més passiva. El meu fill és un d'aquests:  no li importa ser el primer en arribar a la cursa ni guanyar un partit. Ell només vol divertir-se.



2 comentaris:

joan gasull ha dit...

i crec que s'equivoquen inculcant competitivitat en compte de diversió, ja hi haurà temps de ser competitiu quan hagin de lluitar per la supervivència diària.

Teresa ha dit...

Sí, jo també ho penso però el sistema és d'aquesta manera.