
Hi ha molts llocs al món on no tenen res d'això. N'hem d'estar orgullosos i ho hem de voler conservar.
Som a Europa, un lloc amb el pes de la història més feixuga, una història de llargs segles plens de lluites per a aconseguir justicia. Estimada vella vaca europea, m'agraden les teves llegendes antigues, m'agraden les teves històries passades, reals i inventades. M'agraden els teus fills il.lustres, m'agraden fins i tots les èpiques batalles que ha hagut de passar la teva gent, m'emocionen els teus episodis més terribles i ara, ara que ja ets una vella xaruga amb la feina quasi feta ara et qüestiones a tu mateixa?
Jo t'estimo i per això no vull que desapareixis. Em sento orgullosa de pertanyer a tu i de que tu siguis meva encara que només ho siguis una mica miqueta.
No et qüestionis a la teva edat, vella Europa, però sobretot no et moris!
1 comentari:
Téns raó! Moltes vegades no sabem apreciar tot el que tenim.
Publica un comentari a l'entrada