dijous, 13 de juny de 2013

Europa, casa meva

 
Som al millor lloc del món. Som en un lloc on la gent fa servir els diners per a obtenir les coses, no roba ni mata, ni les pren del vei. Som en un lloc on els infants i els joves tenen dret a anar a l'escola, on tothom té dret a que l'atengui un professional de la salut. Som a un lloc on la gent gran després d'una vida de feina rep una pensió per la seva contribució de molts anys. Som en un lloc on quan hi ha una injusticia, algu vetlla perque sigui reparada amb unes lleis que hem triat nosaltres. Som en un lloc on encara es pot sortir al carrer sense la por de que ens puguin atracar, violar o degollar.
Hi ha molts llocs al món on no tenen res d'això. N'hem d'estar orgullosos i ho hem de voler conservar.
Som a Europa, un lloc amb el pes de la història més feixuga, una història de llargs segles plens de lluites per a aconseguir justicia. Estimada vella vaca europea, m'agraden les teves llegendes antigues, m'agraden les teves històries passades, reals i inventades. M'agraden els teus fills il.lustres, m'agraden fins i tots les èpiques batalles que ha hagut de passar la teva gent, m'emocionen els teus episodis més terribles i ara, ara que ja ets una vella xaruga amb la feina quasi feta ara et qüestiones a tu mateixa?
Jo t'estimo i per això no vull que desapareixis. Em sento orgullosa de pertanyer a tu i de que tu siguis meva encara que només ho siguis una mica miqueta.
No et qüestionis a la teva edat, vella Europa, però sobretot no et moris!

1 comentari:

Anna ha dit...

Téns raó! Moltes vegades no sabem apreciar tot el que tenim.