divendres, 21 de juny de 2013

Fí de curs i escola



Arriba el final de curs. Les escoles tanquen avui les portes per a fer una llarga i merescuda pausa fins el setembre. la rutina es trenca per a trobar el ritme estiuenc, més lent però més esbojarrat. Les families ( també les de dos membres!) hem de buscar-nos la vida amb casals, avis, activitats etc perque les feines no s'adapten a aquestes dilatades vacances escolars. M'acomiado del curs del meu fill amb la sensació de que una cosa més ja està feta, una petita etapa superada . Ens espera l'últim curs d'educació infantil i la sensacio que els petits creixen a passes agegantades. Els albúms de l'escola ho corroboren: els traços del principi són d'una manera i a les darreres pagines floreixen i s'afinen.
Aprofitant que m'embranco amb  aquest tema. D'on ve aquesta psicosi de productivitat escolar tan exagerada? Inunden els pares amb feines i feines dels fills com si calgués un testimoni material de tot el que es fa a l'aula a cada minut. Deu ser encara la tradició post-franquista i juedo cristiana del  " et guanyaràs el pa amb la suor del teu front". S'ha de ser rendible, hem de formar treballadors inesgotables que produeixin com gallines.
Afortunadament el sistema ha canviat molt però en algunes coses encara beu massa directament d'una herència educativa molt arcaica.
Vaig posar un video al meu antic blog que il.lustra els canvis socials dels últim cents anys i com l'educació no ha evolucionat en paral.lel ofereint el que realment necessita la societat. En general, el sistema segueix preparant, encara avui, futura mà d'obra proletaria.
M'agradaria saber si existeix alguna pedagogia que treballi totalment independent del llegat de la revolució industrial.

1 comentari:

José Luis Ríos Gabás ha dit...

No sé contestarte de manera absoluta, es complejo. Doy clases de piano en una Escuela de Música que a la vez es Conservatorio. Muchos de mis alumnos son, y serán siempre, aficionados a la música, no profesionales. De vez en cuando, si el alumno es capaz de entenderlo, me decido a decirles la verdad: tocar un instrumento sólo te hará ser más feliz, pero no sirve para nada más que para eso.