De vegades passen coses. Arriben aires nous com huracans que ho sacsegen tot
provocant canvis en la vida de la gent de forma completament inesperada.
Davant de les novetats cal ser valent i honest per a saber-les
reconèixer i al mateix temps ser prou
sensat com per no cometre errors. Les
decisions preses amb serenor solen ser més encertades que les que es prenen en
la voràgine de les emocions.
Però de vegades, molt poques vegades, una veritat absoluta et mira als ulls i és impossible d’ ignorar-la. Llavors cal
admetre el que està passant i assimilar els fets malgrat ens costi, encara que sigui massa bo per
nosaltres, encara que pensem que no ens
ho mereixem, acostumats com estem a ser
protagonistes de la nostra discreta, insignificant i mediocre existència. Per que de vegades la
vida ens fa un regal, un premi a la nostra constància, a la nostra resiliència,
al nostre pas per la terra més típic, tòpic i de perfil baix, una vida que
passa desapercebuda, una vida de molts… com molts, en la que ja hi estem prou
bé. I sembla com si quan ens arriba allò tan meravellós, aquella mena d’oportunitat
d'or, no pugui ser veritat, que potser
el destí s’ha equivocat i ens ha tocat a nosaltres per error. Que en realitat
li havia d’haver passat a algú altre per que no ens ho esperavem, ni ho buscàvem, ni estàvem
preparats, però en el fons és clar
que ho voliem!
Llavors és quan un ha de treure pit i agafar aire i dir :
sí jo també vull ser l’actriu principal de la meva vida. Jo vull ser la noia
guapa del film, la que al final es queda amb el noi guapo i viuen feliços i mengen anissos per sempre.
Només afegir una recomanació: si mai algú que coneixeu de
tota la vida però que en realitat coneixeu més aviat poquet, us convida a
dinar. Accepteu! no sigueu imbècils, no dubteu ni un segon. Us poden passar coses
meravelloses i la vostra vida es pot inundar de felicitat, com un huracà que ho sacsegi tot.
C A R P E that fucking D I E M
