dimarts, 10 de novembre de 2015

Carícies

De cop un dia obres els ulls i tens el que volies davant teu. És una veritat que t’aclapara, una certesa que mai has vist amb tanta contundència. És com si el món encengués els focus i il·luminés allò que et faltava, que no sabies que  et faltava però que és la peça del trencaclosques que et completa per dins. Ara sí. Ara sí. Ara estic bé, ara sóc jo de veritat. Amb tu sóc més jo que sense tu.

Em talles la respiració, se'm para el cor i em quedo immòbil saborejant-te, ets una obsessió deliciosa que em fetilla i em captura.
Tinc per tu un calze sagrat, un receptacle d’amor per a omplir de besades cada nit i cada albada. Et vull i et tinc. Em vols i em tens. Cap altre desig es pot implorar en el nostre altar de carícies. Sóc un regal per tu, ets un regal per mi, el més bonic del món.


2 comentaris:

joan gasull ha dit...

quan el sentiment es pot fer realitat és la màxima expressió de la felicitat. Acariciar els sentiments per fer-ne brollar més.

Teresa ha dit...

Joan, Quan ja t'has conformat i reconciliat amb la vida i no li demanes més. La vida et fa un regal que creus que no mereixes. És així de generosa i sorprenent. Que brollin!