dimarts, 24 de novembre de 2015

Aprofita la vida. Pren riscos. LLança’t. Disfruta el moment.

De vegades passen coses. Arriben aires  nous com huracans que ho sacsegen tot provocant canvis en la vida de la gent de forma completament inesperada.
Davant de les novetats cal ser valent i honest per a saber-les reconèixer  i al mateix temps ser prou sensat com per no cometre errors.  Les decisions preses amb serenor solen ser més encertades que les que es prenen en la voràgine de les emocions.  

Però  de vegades,  molt poques vegades,  una veritat absoluta et mira als ulls i és impossible d’ ignorar-la. Llavors cal admetre el que està passant i assimilar els fets  malgrat ens costi, encara que sigui massa bo per nosaltres, encara que pensem que no ens ho mereixem, acostumats com estem  a ser protagonistes de la nostra discreta, insignificant  i mediocre existència. Per que de vegades la vida ens fa un regal, un premi a la nostra constància, a la nostra resiliència, al nostre pas per la terra més típic, tòpic i de perfil baix, una vida que passa desapercebuda, una vida de molts… com molts, en la que ja hi estem prou bé. I sembla com si quan ens arriba allò tan meravellós, aquella mena d’oportunitat d'or,  no pugui ser veritat, que potser el destí s’ha equivocat i ens ha tocat a nosaltres per error. Que en realitat li havia d’haver passat a algú altre per que no  ens ho esperavem, ni ho buscàvem, ni estàvem preparats,    però en el fons és clar que ho voliem!

Llavors és quan un ha de treure pit i agafar aire i dir : sí jo també vull ser l’actriu principal de la meva vida. Jo vull ser la noia guapa del film, la que al final es queda amb el noi guapo i  viuen feliços i mengen anissos per sempre.


Només afegir una recomanació: si mai algú que coneixeu de tota la vida però que en realitat coneixeu més aviat poquet, us convida a dinar. Accepteu! no sigueu imbècils, no dubteu ni un segon. Us poden passar coses meravelloses i la vostra vida es pot inundar de felicitat, com un huracà que ho sacsegi tot. 

C A R P E  that fucking D I E M



2 comentaris:

joan gasull ha dit...

quantes coses s'han perdut en aquesta vida per un no. Un no provocat perquè la consciència ens dicta el contrari o pensem que ens volen demanar molt a canvi. Equivocats estem i tal com dius tu a treure pit i tant sols preguntar: a quina hora quedem?

pons007 ha dit...

Es l'instint de supervivència, la por a lo desconegut, potser en salva de males experiències, però també ens pot apartar de les bones