dimarts, 29 d’abril del 2014

Lapònia i el poble Sami


Quan vivia a Suècia vaig pensar que havia d'escriure sobre aquesta gent i ara no m'en recordo si ho vaig arribar a fer o no. Perdoneu-me si em repeteixo.

La part que es troba més al nord de Suècia és una regió que es diu Lappland,  crec que en català es diu Lapònia, però voldria fer  diferència entre el territori, dividit de manera articicial amb fronteres polítiques i el  poble lapó que són els habitants autòctons d'aquesta zona. L'àrea va més enllá de les delimitacions imposades pels tractats entre països i l'estricta zona geogràfica. El poble lapó, o també conegut per Sami  s’exten entre la zona nord de Noruega, Suècia, una part de Finlàndia i una petita part molt residual de Rússia, i com que és un poble que originariament era nòmada, ha estat molt difícil delimitar-ne exactament el territori.

Els Samis tenen la seva pròpia llengua, la seva cultura i la seva tradició. Tenien una religió ancestral amb rituals que  moltes vegades es va prendre per màgia i bruixeria, és una cultura molt conectada amb la natura i integrada dins del paisatge: els cants dels ocells, els sons del vent, el gel i la neu i amb aquest sentit s'assemblen al la cutura dels indis americans. Tenen literatura oral, un folklore amb música, els seus jojk (cançons), vestimentes i dances i també suposo una gastronomia derivada del seu modus vivendi tradicional: caça, pesca i ramaderia de xai i rens aquest darrers  no tan sols per carn , també per transport. Actualment està considerada una minoria cultural a Suècia  i està "protegida" oficialment només desde fa poc, tenen una legislació propia i un parlament Sami desde 1992.

Quan els escandinaus van  tenir contacte amb les terres del nord van trobar que allà ja hi havia una gent que ocupava el territori. Els suecs van  considerar els lapons ( la paraula lapó vé de "retall"  i vol dir els que van vestits amb parracs, i es molt pejoratiu)  com a  no civilitzats ( ells  justament que venien  d'un passat viking!)  i van construir els seus pobles, les seves mines, les seves estructures  estatals, escoles, dispensaris de salut, registres oficials, etc... en un principi sense tenir en compte els habitants samis, sense ni plantejar-se que ells també tenien drets (o potser més i tot que els suecs).  No us creieu que estic parlant de fa 400 anys, no, aquest rebuig cultural i ètnic passava fins fa relativament poc. La meva profe de suec era del nord i m'explicava que quan ella era petita encara hi havia aquesta mentalitat. I ella deu tenir ara uns 65 o 70 anys.
 
La llengua sami no es podia aprendre a l'escola, la roba sami era  de pobres, s'els tractava de drapaires, i la cultura "bona" era la sueca.  S'els titllava d'ignorants, de ridículs si feien servir el sami, les feines "samis", els ramats de rens, curtir les pells,  la seva música i els seus contes eren  pels qui  es quedaven allà i no volien estudiar... Es despreciava i s'en rebutjava la seva riquesa. S’els discriminava   i s'els considerava  uns salvatges i mig bruixots perque cantaven d'aquella manera (I aquesta és una versió moderna!).  Molta canalla sami havia sofert burles a l'escola per que eren samis, el que avui s'en diu mobbing o bulliying.
La població es va anar barrejant i  a poc a poc els samis es van anar "suequitzant" i integrant-se a la societat o millor dit la societat va ser conscient de que alló era racisme i que no estava bé, que calia defensar aquella cultura tan antiga i protegir-la abans que desaparegués.  I ja a la 2a meitat del s.XX van aconseguir que es reconegués la seva cultura, el seu fet identitari, i ara  forma part d'una minoria protegida. En total son uns 80,000 , però només 20,000 són de nacionalitat sueca.

Una cosa que em va sorprendre molt és que de tots els alumnes que vaig tenir, cap ni un savia qui eren els Samis.
 
 
 


3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Vaig conèixer Samis quan vaig estar per la zona de Nordkapp i el que em va sorprendre més va ser que alguns dins les seves cabanes d'estil indi, ja tenien lectors de targetes de crèdit per cobrar els souvenirs que venien. O sigui que no els critiquin massa que ben espavilats que són.

Anònim ha dit...

Hola Teresa!

Gracies pel post. Fa uns dies vaig llegir un article al pais que parlava precisament dels Samis. Sembla que el perill principal dels Samis son les empreses mineres. Igual que pels aborigens a Australia, la mineria destrossa cultures.

Un peto desde les antipodes,

Oriol

http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/23/actualidad/1398268957_393536.html

Anònim ha dit...

Existeixen de veritat? Jo pensava que eren els ajudants de Santa Claus...