dimecres, 30 de juliol de 2014

Independència o Dependència infinita

És lícit  no sentir-se culpable quan  sents que no fas tot el que hauries de fer pel fill? És lícit sentir que en realitat quan el teu fill no és amb tu no el trobes a faltar? És licit desitjar que el fill es faci gran perque no et necessiti tant per poder recuperar uns quants (pocs) espais més  on tu ets tu i no “marede/suportlogisticdelallar”? És lícit  sommiar que el teu fill sigui més independent i que per exemple, malgrat la seva corpulencia i pes, encara és maldestre al caminar i ha acabat per fer-te caure  de cul i esquena a terra en mig del carrer? És lícit esperar que qualsevol d’aquest dies el teu fill per voluntat propia dirà que, aquesta nit sí, aquesta nit vol dormir sol al seu llit de nen i no al llit de la mare i s’hi quedarà tota la nit?
Per Déu, quan acabarà aquesta etapa de bebé gegant?
Sé que no és cap càstig i sé que no és un regal. Només sé que és la realitat i que té moltes lectures.


2 comentaris:

joan gasull ha dit...

És totalment lícit i fins i tot raonable, però són unes etapes a passar. Pensa que d'etapes n'hi hauran moltes, fins i tot més difícils.
Nens petits problemes petits, nens grans problemes....

pons007 ha dit...

coi de fills, mai tenen la mida que vols :P