dimarts, 14 de gener de 2014

Navegant

Els blogs són un misteri. Els tens, els abandones, els mig recomences i de tan en tant et trobes amb nous lectors que t’escriuen coses increibles que fan que t’animis a escriure un post tan xorra com aquest. Pel que sembla molta gent s’ha plantejat o es planteja ara, davant l’incertesa laboral, el fet d’ emigrar a terres nòrdiques. (Sé del cert que al poblet de “mè” on jo vivia, hi han arribat aquests últims mesos dues families de Barcelona!) Però abans de marxar tothom fa el mateix:  buscar informació a la xarxa.
 
Moltes lectures han arribat per l’interés per Suècia, per la curiositat de saber i Patapam! Es troben amb mi, amb el que era jo fa  uns anys quan vivia allà.  Navegant, navegant, van a parar al meu antic blog.
Alguns lectors deixen comentaris, altres em fan preguntes, altres m’han deixat el seu correu o el seu telèfon. I molts suposo, la majoria,  no fan res. Llegeixen. Tanquen la pàgina i potser no tornaran mai més. Tenir un blog és com tenir una vida paralel.la. Qualsevol cosa et pot arribar.
Després veuen el blog nou. I és com una finestra a una nova realitat. Una realitat que sembla gairebé un culebró sudamericà on nio hi passa mai res. Ja no en queda res de la catalana a Suècia.  Només uns anys de blog plasmats al núvol. Una vida a Comarques és una vida vulgar. La vida ordinaria que té tohom amb les seves boires i els seus dies de llum.