dilluns, 27 de gener de 2014

Buscant l'efecte contrari

L’anava veient als diaris, a la tele. I pensava : És gran. Ja té els seus anys. Que estrany que estigui activa, que no es jubili. Quina expressió tan horrorosa té  a la cara, al gest facial, les mueques esperpentiques que fa. Sembla un ninot inexpressiu, una caricatura bisarra, un amago de rostre humà. Un monigote.

Per contra de l’efecte desitjat amb les intervencions que porta a sobre,  quan la vaig veure tan operada vaig pensar que era molt més vella, li feia més de 65 anys, per això em preguntava com era que seguia treballant  a la seva edat. Resulta que mirant, mirant ,  m’assabento que té  50 i pico d’anys!!! Si és jove encara!!! La molt burra amb tot el que s’ha fet fa creure la gent que té molts més anys del que semblaria si s’hagués quedat quieteta, sense tocar res.
 
Quina poció enverinada s’els ha ficat al cap a aquestes dones perque que essent bastant guapes i encara joves es deixin entabanar per la cirurgia plàstica i surtin amb aquestes cares espantoses?  Són espantoses, de veritat, són monstres. Quan  tens al davant una d’aquestes carotes no saps gaire com reaccionar. A mi em passa pel cap pensar: ” però, és de veritat aquesta tia?” És una persona? O què és. Perque ja ho veus que no és normal. Les expressions no són empàtiques, els somriures són glaçats, les paraules surten de boques  cosides que ja no saben vocalitzar, les comissures dels llavis no saben si tirar amunt o avall o enlloc. Jo, em quedo garratibada al seu davant, les trobo descaradament abominables. Em fan pànic. I preferiria tenir deu miliions d’arrugues que no pas  que no s’em pugui entendre el que vull expressar amb la mirada i amb el semblant.
 
 

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

I espera que quan tot comenci a caducar veuràs el goig que farà. Amb la pell que li sobri de tantes estirades es podrà fer un bolso......

xavier pujol ha dit...

A vegades les persones que s'operen en excés els queda cara de marioneta.
Com que a sobre d'ella hi ha qui li mou els fils, ja li va bé la carcterització.
Fita

Teresa ha dit...

Joan! hahaha només faltaria un bolso!!
Xavier és el que intento dir, cara de marioneta! lo dels fils molt ben trobat!