Hi ha coses que no m’encaixen. Tot d’una
descobreixo coses que em creen xispes neuronals perquè no les acabo d’entendre.
Tu, amb els teus mil pírcings a la cara ( i al cos, suposo), el cap rapat i
tenyit de colors poc naturals. Tu, amb
els teus pantalons de cul cagat, o de “tova”, resulta que ets la perfecta
mestressa de casa que es passa el dia fent magdalenes???
Expliquin-m’ho perquè no ho entenc. T’imaginava amb un hort urbà ultraalternatiu, conreant
maria, fumant tabac de liar, anant a les manis amb el teu gos de pollós i amb rastes... però FENT MAGDALENES????
Serà que em deixo portar massa per les aparences?
Jo en canvi amb la meva pinta de “mare-professional-lliberal-assenyada-dolça-comprensiva-discretaambelvestirperòquasisemprefineta” tinc una mala llet que no es
pot aguantar. I a més les magdalenes no em surten MAI bé.
4 comentaris:
Tots som molt més del que semblem!!!
Dona, és que no deu ser gens fàcil passar pel que has passat tu!!
Però segur que si t'ho proposes et surten unes magdalenes fabuloses.
Si vols jo et puc donar algun truc :)
Cristina: I tant d'això n'estic convençuda!
Kuroi: Tu les fas i jo me les menjo!!;)
Teresa, quan vulguis! Ahir vam tenir a casa una demostració de la thermomix i vam flipar amb la de coses que es pot fer i en un temps rècord!
Publica un comentari a l'entrada