Pel meu
aniversari, el novembre passat , em vaig
autoregalar el Victus de Sánchez Piñol. Llavors encara no havia sortit en
català i a més ara penso que si un es pot llegir l’original sempre és millor que
les traduccions. Aquest llibre em va agradar però he de reconèixer que el que em
va venir al cap ja des de les primeres 100 pàgines és que es tracta d’una novel·la
de tios. El mateix que passa amb les pel·lícules d’acció
que encanten els tios però en novel·la històrica. Salvant les distàncies i l’edat,
era com mentre lleía, veiés el meu fill quan juga a les lluites de gormitis però amb
guerres del 1700. Com és que la guerra és tan masculina? O Com és que els
macles són tan bèl.lics?
Tinc més coses a
dir sobre aquest llibre però ara em fa mandra entrar en profunditat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada