El propietari de la immensa finca rústica és un arquitecte
barceloní. Fa anys va comprar la
propietat per la necessitat
L'arquitecte tenia contractada a una família russa que li
feia de masovers. Però un dia la parella
russa decideix plegar del mas de
l'arquitecte perquè havien trobat una altra feina.
Perquè s'entengui, l'amo no és de caràcter fàcil. No és que sigui
exageradament temperamental, però és un
expert en embolicar la troca, fer les coses més complicades del compte o en
tenir idees de bomber, a part de ser garrepa de mena, tot i estar folrat de
bitllets fins al capdamunt de les orelles.
Passen els dies i tot d'una el secretari de l'arquitecte, que és com el seu home de
confiança que li porta des dels temes més delicats a la més banal de les xorrades, un senyor carregat de paciència,
en una ocasió que el visita per temes de feina a la masia de li diu: escolti Sr. Arquitecte jo he quedat
amb en Miroslav (el masover que havia
plegat), no voldria pas venir a veure'l?
L'arquitecte que no té ni idea ni d'on para ni què se n'ha
fet d'en Miroslav, li diu: Ah prou. i
s'apunta a fer la visita.
Amb aquestes que ja dins el cotxe li diu el secretari, Sr. Arquitecte truqui al
Miroslav i li diu que ara hi anem.
L'arquitecte li diu que com és que estem trucant al veí, al
de la finca del costat. I de cop la veu
d'en Miroslav a l’altaveu del mans
lliures: Bona Tarrrrrrda finca de
l'Uròleg de Sant Gerrrrrvassssi, maaani?
L'arquitecte es gira cap el secretari i no entén res. Aquest
cop ha quedat ben fotut.
2 comentaris:
quan la gent es passa tard o d'hora li toca el rebre
Canviar de feina i acabar en la competència es lo habitual en el segle XXI
Publica un comentari a l'entrada