dilluns, 17 de novembre de 2014

Un pobre diable disfressat de ministre

A Espanya hi ha un home  molt estrany  que és ministre.  Gosaria dir que l’han fet ressucitar d’una altra época, aquest senyor.   Suposo que el van embalsamar fa uns quatre-cents o cinc-cents anys  i ara l’han, com si diguessim descongelat o el que sigui.
L’han tret del mausoleu  del segle d’or de la literatura española, de la capella empolsinada   de Santa Teresa d’Avila, ( només que ell no té ni la poesia  ni la intel.ligència que la mística tenia),  i  ara el tenim a les Cortes de Madrid  fent de mòmia momificada. Algú li podria treure les benes dels ulls? Potser s’adonaria que el món (fins i tos Espanya), ha canviat una mica en els últims quatre-cents anys. És un home que viu la religió administrativa, la de les èlits eclesiàstiques i les jerarquies canòniques,  no la fe individual, profunda i íntima. Un home que concedeix medalles a estàtues de guix. Un home que amenaça  amb incendiar i violentar les il.lusions pacifiques. Un ministre que no administra les paraules, o les administra per crear  odi.   Aquest energúmen sortit del sarcòfag és un dimoni corcat disfressat de polític. 
Senyor Fernández, calli una mica que cada vegada que obre la boca la diu més grossa i més perillosa. És un atac indiscrimitat a la intel.ligència humana amb cada mot enverinat que li surt de la gola.
Això si, posaria la mà al foc que  el molt beneit és de missa diaria. 


4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Al món sempre hi ha hagut malalts.

joan gasull ha dit...

no fotre'ls ni cas és la millor teràpia contra aquests malparits dinosaures

pons007 ha dit...

certament hi ha gent que sembla que no visqui la realitat sinó uns quants segles endarrere. Una llàstima no poder-los enviar a la època que els pertoca, ells i sobretot nosaltres seriem més feliços

Josep B ha dit...

En volem més !!
És que des del 17 de novembre que no escrius res.