dimecres, 12 de novembre de 2014

Cicatrius

Un buit al cor. Un espai de sanglots a la panxa. No hi ha paraules per descriure com es troba a faltar aquest nen que ha marxat. El seus pares tenen una tristesa tan gran impossible de consolar. El seu nino preciós ha marxat volant cap el cel. Amb unes ales que s’ ha guanyat amb la seva alegría i simpatía, jugant amb seva inocència meravellosa i eterna. Ell no ha arribat a patir només s’en va anar  a dormir i ja no es va despertar. Una mà dolça s’el va endur cap el llarg son que ens espera a tots algun dia, acotxat pels qui més l’estimen.
És inimaginable que un nen es pugui morir, que la pitjor malaltia li toqui  a algu tan proper i et trobis amb la impotència de no saber què fer. De no poder fer res. Sempre els faltarà  algú a casa. Res tornarà a ser igual.

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

hi han coses que no haurien de passar mai de la vida, però són així i l'únic camí de sortida és tirar endavant

Anna ha dit...

Ostres, ho sento! A vegades em pregunto com pot ser que hi hagi gent gran que visqui sense voler-ho i nens plens de vida que han de "marxar".
Una abraçada!

Kuroi Neko ha dit...

Quin horror... no tinc paraules :(