dimecres, 15 d’octubre de 2014

Inicis

Imagino que sento aquella vergonya de l’inici, la timidesa del qui es troba davant del desconegut magnètic. Fantasiejo amb  la inseguretat que fa baixada com  el buit a dins l’estòmac  i el vertígen de la montanya russa.
Imagino que et tinc davant  a punt a punt de tocar-te. Que si allargués els dits podría trobar el pessigolleig del borrisol dels teus braços. No t’he vist mai encara, tampoc m’has vist tu sense roba. El pudor s’apodera de mi i em sento incòmoda.  Em sé vulnerable fràgil i indefensa. Em podries atacar. Podries dir que sóc lletja, grassa, vella i que els pits em pengen. Que  no sóc com et pensaves. I jo m’exposo a la teva clemència o al teu atac. Perque si ets benevolent  seras de debo. I si ets un ingrat  només seras fum que s’esvaeix com tot lo altre.
Música si us plau,  i suau que ara vé l'estriptis.


3 comentaris:

pons007 ha dit...

On Teresa es el vídeo que acompanya el post...?

joan gasull ha dit...

Sense pors que d'elles no entreiem res de bo, música, llums i roba fora.

Teresa ha dit...

No acostumo a posar videos Pons, i d'aquesta mena encara més difícl!
Joan, és veritat la por no serverix per a res.