A Suécia hi ha un
pastisset que tant es pot comprar a les grans superficies com a les
pastisseries. Era una de les gurmanderies que més m’agradaven quan vivia allà,
i ja em perdonareu però aquesta gula meva només es deu a una cosa: la falta de sexe d' imaginació. Però bé, no
és d’això del que us volia parlar. La falta
de sexe d'imaginació ja l’arreglarem en una altra ocasió, d’una manera o altra...
Us volia explicar
que un d’aquest pastissets es diuen mazarins, el nom del qual vindria donat pel
Cardenal Jules Mazarin
nascut el 1602 al regne de Nàpols, (llavors territori de la Corona d’Aragó). Fou un
home que va assolir un gran poder a la
França de Lluís XIV quan aquest rei tot just era un nen, i es va convertir en l’autèntic
governant de França modernitzant el país de forma absolutament diferent al seu
predecessor el Cardenal Richelieu. En aquella època França era el centre
intel.lectual i polític d’Europa i a Suècia els va arribar la seva influència d’una
forma espectacular, aportant costums, modes, vocabulari, gastronomia, deixant-hi
una profunda empremta cultural que es va allargar en els segles següents i que
és encara avui molt present. 
No és molta casualitat que el personatge real del Mazzarino
fos nascut a la Corona d’Aragó i que hi hagi una varietat de ”mazarin” que es
digui “katalan”?? A sant de què?
Avui he de de fer una modificació. Aquesta entrada la vaig publicar ahir 27-3, i aquesta matinada m'he despertat amb el descobriment del perque als "katalaner" els diuen així. Tot buscant imatges de pastissets amb la melmelada de gerds en vaig veure molts de casolans i que no tenien el glassejat rosat, sino que senzillament tenien la melmelada vermella per sobre a modus de barret. Que burra oi!!! Com no hi vaig pensar!! La recepeta original no era tan "rosa" com els pastissets industrials que trobem avui, era vermella-vermella de melmelada com les nostres barretines!!! Pera això en diuen katalan! Ja esà aclarit.
Us volia explicar
que un d’aquest pastissets es diuen mazarins, el nom del qual vindria donat pel
Cardenal Jules Mazarin
nascut el 1602 al regne de Nàpols, (llavors territori de la Corona d’Aragó). Fou un
home que va assolir un gran poder a la
França de Lluís XIV quan aquest rei tot just era un nen, i es va convertir en l’autèntic
governant de França modernitzant el país de forma absolutament diferent al seu
predecessor el Cardenal Richelieu. En aquella època França era el centre
intel.lectual i polític d’Europa i a Suècia els va arribar la seva influència d’una
forma espectacular, aportant costums, modes, vocabulari, gastronomia, deixant-hi
una profunda empremta cultural que es va allargar en els segles següents i que
és encara avui molt present.
El pastís es diu
Mazarin, quan només és blanc per sobre ( amb glassejat de sucre blanc al damunt) però es diu catalan o katalan si és vermell
(amb glassejat de confitura de gerd al damunt). Això em fa pensar que potser als qui venien de la Corona d’aragó s’els
coneixia per catalans de manera genèrica.
No és molta casualitat que el personatge real del Mazzarino
fos nascut a la Corona d’Aragó i que hi hagi una varietat de ”mazarin” que es
digui “katalan”?? A sant de què?Avui he de de fer una modificació. Aquesta entrada la vaig publicar ahir 27-3, i aquesta matinada m'he despertat amb el descobriment del perque als "katalaner" els diuen així. Tot buscant imatges de pastissets amb la melmelada de gerds en vaig veure molts de casolans i que no tenien el glassejat rosat, sino que senzillament tenien la melmelada vermella per sobre a modus de barret. Que burra oi!!! Com no hi vaig pensar!! La recepeta original no era tan "rosa" com els pastissets industrials que trobem avui, era vermella-vermella de melmelada com les nostres barretines!!! Pera això en diuen katalan! Ja esà aclarit.
2 comentaris:
Centrem-nos en lo important, el pastisset es bo o no es bo? :P
Jo he tastat els blancs, mazarin, del Ikea i per ser industrials els vaig trobar força bons.
Els vaig comprar per que vaig llegir sobre ells a una novel.la negra sueca, no recordo ara quina.
Publica un comentari a l'entrada