dimarts, 25 de febrer de 2014

Glycine Max!

L’alimentació està de moda i no és una cosa recent. Fa més de 10 anys que observo especialment al nostre país i entre persones  de cert nivel social i/o cultural una obsesió amb el tema de l’alimentació.  Els últims anys l’interés i el coneixement pel menjar ha crescut a tots nivells: gastronómic, científic, dietètic, de salut etc.. 
 
Moltes persones que es troben bé i que no tenen alèrgies, ni tan sols sobrepès han consumit tanta literatura sobre l’alimentació que actuen amb aquest tema de manera compulsiva.  Comencen llegint articles, llibres, empassant-se programes de tv i mirant documentals però a vegades van més enllá i acaben anant al nutricionista o a la botiga de productes dietètics per aprendre més i per triar els millors aliments que creuen els faran més sans, més intel.ligents i forts, quasi immortals. Compren ecològic i biològic, es fan vegans  estrictes, tot i que molts d'ells són urbanites i mai han vist  com es planta una patata ni d'on surten els cigrons. 
 
Conec persones que ja fa molts anys que es van apuntar als cereals integrals, altres que van deixar de menjar carn, altres que  van deixar de prendre llet de vaca, altres que van deixar de consumir ous. No sé ben bé sota quina prescripció o quina creença. Algunes potser trien el que els agrada  i ja està. Altres creuen que la carn o la llet són autèntics verins pel seu metabolisme i que si en prenen els farà mal. Sovint trenquen el seu menú habitual com que n’estan tan convençuts acaben  tenint una  indigestió.  Les últimes tendències són  apuntar-se a la dieta celíaca, productes sense glúten o fins i tot sense hidrats de carboni. I com que  moltes d’aquestes persones ja no prenien ni llet ni carn doncs es queden amb un ventall més reduït de possibilitats mengívoles.
 
Ah, això sí ! com que són persones de lo més modernes i supermegaguais  quan les convidin un dia provaran el pastís brûlé de foie de gasela africana, i les croquetes d’algues farcides d’aleta de tauró coreana. Encara que el foie estigui inflamat i les croquetes tinguin anisaki.
 
Peró si venen a casa a menjar escudella i carn d’olla et diràn: Ui és que jo d’”això“ no en menjo.
 
Afortunadament per mi, menjo de tot i més.

6 comentaris:

Sílvia ha dit...

No m'estranya que tothom tingui intoleràncies i punyetes d'aquestes, la gent no sap què és menjar bé. Jo menjo de tot i variat, i l'escudella i la carn d'olla és el meu plat preferit de l'hivern.

pons007 ha dit...

pobrets... no saben el que es fan... si menjar es el plaer més gran que hi ha! O el segon :P

joan gasull ha dit...

Jo sóc dels que crec que hem de menjar de tot però no hem d'abusar de res.
Amb un entrecot una torrada i unes cartxofes ala brasa, tenim carn, gluten, verdura i està per tirar cohets.......visca la dieta......Mediterrània.

Teresa ha dit...

Teniu raó, però hi ha molts gent que amb aquest tema s'encén i en fa bandera a la defensiva.Potser no és tan extremista com el que diré ara però a mi em fa pensar que pot arribar a ser un transtorn alimentari com l'anorèxia o la bulimia el fet de ser tan sel.lectiu i reduccionista amb els aliments.
La foto és una fava de soja, aliment amb molts adeptes, que volen ser ecològics bla bla bla i que poster igneren els milions que gastem en transport i contaminacó a Espanya important cents de milers de tones d'aquest "delicia" culinària.

formenteril ha dit...

Entenc el que vols dir: a mi la gent que massa sovint diu "d'això no en menjo" em fa patir! Trobo que gaudir d'una alimentació variada, sana, ètica i responsable, va de la ma amb gaudir de la vida! Afortunadament sóc taure -com molts cuiners!) i m'encanten els plaers de la vida, el bon menjar el primer de tots! (Negaré haver citat l' horòscop tot i que aquesta prova quedi per escrit!)

Teresa ha dit...

Hahaha Anna! No diré a ningú que has mencionat l'horoscop!!!