dimarts, 18 de febrer de 2014

Pudor de resclosit

Ahir al vespre em vaig disposar a mirar una sèrie espanyola de televisió  de la que n’estaven inundant els espais de publicitat, premsa i xarxes socials. S’havia creat una gran expectació i com que tampoc feien coses interessants vaig intentar mirar-la amb atenció per veure si podia ser un programa d’aquells que esperes cada setmana amb ganes.
Quin fracàs, quina decepció. Una sèrie dolenta, uns actors dolents, un vestuari fet amb poc gust (cosa que vaig lamentarencara més perque s’ambienta en una època on la moda hauria de despredre un glamour inesgotable i s’hi podien haver lluit vestits d’exquisida elegància) . Un guió predible, llepat, típic però mal fet sense màgia, sense encant. L’argument avorrit, ja suat de tant trillat. Tot fa pudor de resclosit, els decorats, els actors, les paraules que diuen. Els protagonistes no enganxen ni tenen sexappeal entre ells.  El noi  més que res té cara de boxejador, no és gens atractiu, de tan “macho man” que sembla neanderthal,  però deu ser que la majoria de dones d’Espanya el consideren guapo, que l’hagin triat. Ella és guapa però és avorrida. No té expressió. Fins i tot en Sacristàn  (el més contingut en la interpretació, se li notava que no savia com actuar.  Velvet: el vellut amb naftalina.
No hi poden haver a la tele espanyola creatius que siguin creatius de debó?

2 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ostres, doncs, no me n'he ni enterat d'aquesta sèrie, però pel que dius val més així. Diumenge vaig veure la pel·li "Herois" per TV3, no l'havia vist encara i em va encantar. Vaig sentir-me de nou molt orgullosa del cinema català.

joan gasull ha dit...

Ja no la vaig voler veure perquè em feua mala pinta només de veure la publi. Una història massa vegades tocada.