divendres, 11 d’octubre del 2013

Un pop

A la nova feina em sento com un pop en un garatge.  Tinc molts dubtes de si m'he equivocat o no. De fet com que no coneixia la dinàmica de l'empresa,  era impossible que m'equivoquès, més aviat seria que la realitat no era com m'esperava.
Potser és que els darrers anys he estat molt "ben acostumada". La meva feina anterior no era idil.lica però la duia molt bé. Tenia temps per acabar la feina cada dia. Hi havia coses que podien esperar l'endemà, es mantenia un ambient cortès a l'oficina preguntant els companys què tal estaven, i fins i tot podia anar a buscar un  cafè o prendre'm sencera la pausa que em corresponia.
Ara, la realitat és molt diferent, i no ho atribueixo només a que sóc nova en el lloc, ni fer un cafè puc.
Arribo 10 minuts abans i plego mitja hora més tard de l'hora de sortida, o més, cada dia. L'hora de dinar  que legalment em correspon (60min) es redueix a 20 minuts de tupper a la cuineta del despatx, per atrapar tot el que pugui.  Surto amb el cap com un bombo amb dades, informacions, clients, comandes,  trucades de comercials , emails amb comunicats  de preus i atabalament constant de coses que no entenc. Tot és important i urgent i que cal que revisi i hi emprengui alguna acció. No dono a l'abast, no m'aclareixo i no presto com sempre he fet. Amb dues setmanes que fa que hi sóc, cada divendres he sortit amb la sensació que no estic treballant bé. No sé si és que és massa feina o és que estic saturada i no absorbeixo més input. A sobre he fet algunes cagades, una de grossa, altres menys.
No m'agrada. No m'agrado allà dins.

3 comentaris:

Anna ha dit...

Sempre costa al principi d'una nova feina. Com tu dius, és molt input i cal processar-lo. Pensa en el perquè vas canviar, en les compensancions que et reporta haver canviat (més sou a final de mes? Noves competències?). Si al cap de dos mesos segueixes sentint-te igual de malament, comença a buscar una altra cosa. Sé per experiència que quedar-se en una feina on no t'hi trobes a gust pot comportar molts mal de caps, per no dir altres coses.
I una altra cosa: intenta fer el mínim d'hores extres!!!! Ja sabem que és la dinàmica de les empreses a països on l'atur és alt, però si fas la feina ben feta en el teu horari, ningú t'ho tirarà en cara.

Garbí24 ha dit...

No facis més del que et pertoca i tothim té dret a un aprenantatge El més important és posar-hi ganes i responsabilitat.

Kuroi Neko ha dit...

Ufff desgraciadament em sona bastant això que expliques. No entris en aquesta dinàmica perquè després tothom exigirà que mantinguis el mateix ritme i això no hi ha persona mentalment sana que ho pugui suportar.