dimarts, 5 de novembre de 2013

El carnet

Sembla que per a treballar en institucions públiques, semi públiques o concertades si no tens el carnet malament rai.
No n'hi ha prou amb haver demostrat durant anys i panys la teva vàlua, la teva solvència com a  professional o acadèmic. Has de fer-te el carnet del club dels qui manen, (aconseguir el títol de llepaculs oficial, o d'escarbat piloter)  perque si no és així un motiu o altre es busquen per a desbancar-te.
Quan et fan fora és sempre un tràngol indescriptible. Un se sent tan abandonat, humiliat, trepitjat i menyspreuat que ni els èxits més rotunds, els anys de prestigi  i reputació acumulats, els coneixements preciosos i indiscutibles que un posseeix valen una puta merda. És com un deshauci de l'ànima.
Cap d'aquestes paraules consolen ni aporten gran cosa més que un simple desofeg. Ni el clam de la injusticia que brama al carrer per fets que ens envolten a tots dia rera dia pot contra aquesta impotència interna. Ni lleis extranyes que deixen  l'indefens més indefens encara.
La revolta és a hores d'ara massa tendra o potser ja massa passada i molts que voldriem lluitar, ni això fem, esgotats de tanta crisi, de tanta putrefacció i de tan clientel.lisme barat (I CAR!! collons, que el paguem tots) que no ens deixa acabar de consumar el veritable canvi.
Ens queda el consòl de saber que som els bons. Pobres com rates però bons.
 



4 comentaris:

joan gasull ha dit...

El nostre problema més greu penso que ja comença a ser el fet de ser bons, massa bons.

Sílvia ha dit...

Ups, jo que ara em volia presentar en un concurs públic... imaginant-me que ja deu estar amanyat i que la plaça ja està donada a algú dels seus.

El consol de saber que som els bons, això no ens ho treu ningú.

Teresa ha dit...

Ja ho diuen no? que ser massa bo fa ser "tonto"

Cristina ha dit...

1. No crec que "ser bo" sigui el problema. El problema és que si els "Bons" no ho aturen, el "mal" segur que guanya!!!
2. El món, la societat és classista. sinó obsreva com viuen la majoria dels teus amics en relació a com ha estat el nivell de bida de les seves famílies. en generals son paralel·lels.
3. Entenc la ràbia que sent perque l'he viscuda a la propia pell. ës molt dur.
4. no tenim altre remei que ser posituis i tirar endavant!!!
Anims!!!