divendres, 4 d’octubre de 2013

A l'espera d'un amor i Paul Auster

 
Durant les vacances vaig llegir El cuaderno rojo de Paul Auster. És un llibret molt petit, no és una novel.la,  ni un recull de contes. És un conjunt d'històries reals que l'autor ha unit perque tenen en comú les casualitats, l'atzar i les coincidències. El llibre desprèn la idea  que de vegades el que ens sembla una  simple casualitat  està  marcada per alguna cosa trascendental molt  semblant al destí. Si llegim les claus de les nostres vides i en veiem les "pistes"  l'atzar no és tan atzar si no una cadena de fets que ens porten definitivament cap a on en realitat volem anar de debó. Entre les anècdotes que explica hi  ha la historia d'un amic d'Auster que feia mots anys que estava sense parella després d'haver-se divorciat. L'amic no havia trobat ningú  que li fes el pes tot i haver tingut moltes cites amb dones interessants.  Un dia, un amic li va demanar que pensés si hi havia alguna dona al món  amb qui hi podria tenir-hi una relació de veritat. A l'amic divorciat li va venir al cap una dona amb qui havia tingut una  amistat molts anys enrera, però malahuradament  havien perdut el contacte. A partir d'aquella conversa, l'amic d'Auster va començar  a pensar molt i molt amb aquella dona fins que un  dia després d'aquesta mena de "conexió telepàtica" la dona en qüestió el va trucar. Es van començar a veure i al cap de poc es van casar i van tenir fills.
La mateixa nit que vaig llegir aquesta part del llibre jo vaig somiar amb un amic meu. Va ser un somni molt real, d'aquells que et deixen una bona sensació durant  varies hores al matí.  És un amic amb qui hi va haver un cert "feeling" fa molts anys però mai va passar res entre nosaltres entre altres coses perque llavors tots dos teniem parella ( igual que la narració d'Auster).
Amb aquest amic sempre m'hi he trobat bé. Sempre hem tingut coses de què parlar i em fa riure com explica les seves històries. No sé si encara hi ha TSNR entre nosaltres però sí que sé que en un temps n'hi va haver.
Ara jo no tinc parella i ell està separat i surt amb altres senyores, segons ell, "per distreure's".
Què creieu que seria més efectiu? pensar molt intensament en ell  Durant uns dies  i  li he d'enviar el link del meu blog, per si com alguns homes, no és receptiu a les meves vibracions telepàtiques? Hahaha! ;))

3 comentaris:

montserratqp ha dit...

bon diumenge! ja li has enviat el link? sinó, passa´m la seva adreça que ho faig jo....

Anna ha dit...

Jo el trucaria directament i li demanaria per anar a sopar o fer alguna cosa junts, aviam si encara hi ha feeling.

Cristina ha dit...

una vida de no vela??? m'encanta!!!!