dilluns, 23 de setembre del 2013

Un reportatge colpidor




Divendres al vespre tirada al sofà de casa meva i fent zaping durant les eternes pauses de publicitat vaig enganxar el programa del 33: Thalassa. El que em va ensenyar el reportatge que feien em va afectar molt, tant que m'en vaig anar a dormir amb aquella angoixa d'haver après que fets terribles estan passant i que jo no hi puc fer res desde el meu racó de la vella i còmoda Europa, però que potser sí que hi podria fer alguna cosa, que voldria fer-hi alguna cosa! Donant voltes io voltes i patint per persones que no conec però que sé que existeixen. El meu sentiment de culpa era terrorífic, aclaparador, torturador, si jo hi anés m'en podria endur un o dos i treure aquells nens de la inhumana situació en que es troben. Nens esclaus, venuts per les seves families als 4 o 5 anys per 30 dolars. 30 miserables dolars! Qui els compra els fa servir per treballar pescant al llac Volta (Ghana, Africa) jornades de 12 hores sense gairebe menjar. No tenen ni roba, els colpegen, els tracten com un animal sense cap valor. No van a l'escola, només treballen; si es posen malalts, no els cuiden ni els donen medecines. Ploraven davant la cámara perque l'amo els pegava si feien la feina malament. Els nens s'han de cabussar a l'aigua per desembolicar les xarxes que queden enganxades amb les arrels del llac estendre les xarxes desde dalt la barca i recollir-les, i així hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos i anys... un autèntic infern.
 
Els nens quasi ni s'en recorden dels seus pares quan han passat uns mesos, l'únic que coneixen és l'esclavitud. El reporter els preguntava què els agradaria fer si poguessin triar i tots deien que volien anar a l'escola.
Aqui hi ha la ressenya del reportatge.
 
 

4 comentaris:

Anna ha dit...

Què fort! Jo hi penso tot sovint en lo privilegiats que som...

nerona ha dit...

Ostres, que fort! És molt brutal el que expliques!

andandos ha dit...

Creo que es vergonzoso para la raza humana. Vivo al lado de una escuela a la que acuden cada día muchos niños de Mali y Gambia, entre otras nacionalidades.

Un saludo

Teresa ha dit...

Sí Anna, som privilegiats. A vegades oblidem que som només una minoria que tenim uns drets que considerem universals però que no ho són.
Brutal Nerona, com tu dius.
Jose Luis, tota la raó. Vergonya per a tota la humanitat. I el pitjor és que tot i volent canviar-ho està fora de les nostres mans...