
Els nens quasi ni s'en recorden dels seus pares quan han passat uns mesos, l'únic que coneixen és l'esclavitud. El reporter els preguntava què els agradaria fer si poguessin triar i tots deien que volien anar a l'escola.
Aqui hi ha la ressenya del reportatge.
4 comentaris:
Què fort! Jo hi penso tot sovint en lo privilegiats que som...
Ostres, que fort! És molt brutal el que expliques!
Creo que es vergonzoso para la raza humana. Vivo al lado de una escuela a la que acuden cada día muchos niños de Mali y Gambia, entre otras nacionalidades.
Un saludo
Sí Anna, som privilegiats. A vegades oblidem que som només una minoria que tenim uns drets que considerem universals però que no ho són.
Brutal Nerona, com tu dius.
Jose Luis, tota la raó. Vergonya per a tota la humanitat. I el pitjor és que tot i volent canviar-ho està fora de les nostres mans...
Publica un comentari a l'entrada