Feina nova: desassossec intern

He començat una feina nova que comporta jornades de treball més llargues, més estrés i la ingent tasca d'aprendre com funciona una nova empresa, un nou sistema informàtic i una nova dinàmica  laboral amb caps i companys desconeguts. El que això significa és un estat de neguit i nerviosisme que m'acompanya dia i nit, inclòs el cap de setmana. Només m'he tranquil.litzat anant a fer una sortida al bosc. Molt fructifera no ha sigut: quatre bolets molt ressecs i un mini-ram de clavells de moro, però això ha estat suficient per retrobar una serenor que em calia davant la setmana caòtica i frenètica que m'espera encetar demà.

Un reportatge colpidor

Divendres al vespre tirada al sofà de casa meva i fent zaping durant les eternes pauses de publicitat vaig enganxar el programa del 33: Thalassa. El que em va ensenyar el reportatge que feien em va afectar molt, tant que m'en vaig anar a dormir amb aquella angoixa d'haver après que fets terribles estan passant i que jo no hi puc fer res desde el meu racó de la vella i còmoda Europa, però que potser sí que hi podria fer alguna cosa, que voldria fer-hi alguna cosa! Donant voltes io voltes i patint per persones que no conec però que sé que existeixen. El meu sentiment de culpa era terrorífic, aclaparador, torturador, si jo hi anés m'en podria endur un o dos i treure aquells nens de la inhumana situació en que es troben. Nens esclaus, venuts per les seves families als 4 o 5 anys per 30 dolars. 30 miserables dolars! Qui els compra els fa servir per treballar pescant al llac Volta (Ghana, Africa) jornades de 12 hores sense gairebe menjar. No tenen ni roba, els colpegen, els tracten com un animal sense cap valor. No van a l'escola, només treballen; si es posen malalts, no els cuiden ni els donen medecines. Ploraven davant la cámara perque l'amo els pegava si feien la feina malament. Els nens s'han de cabussar a l'aigua per desembolicar les xarxes que queden enganxades amb les arrels del llac estendre les xarxes desde dalt la barca i recollir-les, i així hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos i anys... un autèntic infern.

 

Els nens quasi ni s'en recorden dels seus pares quan han passat uns mesos, l'únic que coneixen és l'esclavitud. El reporter els preguntava què els agradaria fer si poguessin triar i tots deien que volien anar a l'escola.

Aqui hi ha la ressenya del reportatge.

 

 

Cadena de blogs enllaçats - Via Catalana de blogs

Dimecres passat  va ser un gran dia pel futur de la meva terra.  Ja fa uns anys que el sentiment  d'identitat única i exclusiva  s'ha extès a la gran majoria dels qui vivim a Catalunya. Som molts, moltíssims, per no dir la gran majoria, qui no ens idenfiquem amb Espanya. Ens sentim i volem ser només catalans i europeus, i volem volar per saber la realitat del què pensem si volem seguir amb Espanya o volem fer la nostra via amb institucions pròpies que ens representin ,ens defensin i que actuin amb llibertat sobirana per millorar el nostre país.

Amb aquesta entrada em vull unir a la cadena de blogs per la independència . Tot i que vaig escriure el post el dia 10 de setembre no l'he pogut publicar fins avui. Ha estat una setmana d'esdeveniments intensos, de manifestacions públiques de tota mena, d'aqui i de Madrid i internacionals,  als carrers, a les ciutats i als mitjans de comunicació. Mica en mica anem fent via i més d'hora o més tard tornarem a ser un estat independent d'Europa, el que ja vam ser fa molts anys i el que hauriem d'haver sigut sempre.

 

Intrusisme laboral

En relació a l'últim post que vaig escriure, he llegit darrerament que a Barcelona ha crescut en desmesura l'oferta de guies turístics. Es veu que algunes agències ofereixen rutes guiades per la mòdica xifra de "0" euros, i només demanen a canvi la propina. Les empreses oficials del sector, és a dir les que estan donades d'alta i que paguen impostos han posat el crit al cel denunciant que això era intrusisme professional i que no podia ser aquesta competiencia deslleial.

A mi ja em perdonaran vostès però discrepo amb aquest tema de manera rotunda.

L'intrusisme és quan persones sense coneixements o provinents de sectors professionals aliens s'embarquen a fer feines o s'instal.len en mercats impropis dels seus oficis. Per exemple que un escombriaire es posi a fer de "naturòpata" o que un cuiner xinès vulgui donar classes d'anglès sense tenir els coneixements adeqüats.

El cas dels guies turístics és al meu entendre molt clar: els guies són guies autèntics, joves que han acabat els estudis d'història o de turisme i que estan a l'atur. Persones amb coneixements brillants de la ciutat,  i per tant d'intrusos al sector no en tenen res.

El fet de pagar una cuota al col.legi oficial de guies o el gremi que sigui que els avali, no els fa ni més ni menys professionals.

En l'únic que no estic d'acord és que tan si van per lliure com si treballen per una empresa no paguin el que toca a les arques públiqes.