Títols i garanties

Molta gent pensa que un títol universitari ja ho diu tot, que es garantia de professionalitat. Molta gent també pensa que una persona sense títol universitari no s’hauria de dedicar a l’àmbit científic, que és un intrús i fa coses que no li corresponen. També hi ha gent que pensa que els títols universitaris tenen un mèrit limitat. Jo em sumo a aquests darrers però també opino que haver estudiat 4 o 5 anys a la universitat  i haver aprovat  és prova (valgui la redundància) va d’un cert esforç, més o menys gran segons el tipus d’estudis. Un esforç, no de coneixements.

Conec una persona que ha rebut moltes critiques perquè tot i tenir formació universitària es dedica a un àmbit que no és el mateix que el que va estudiar. Ell afronta les seves investigacions de manera totalment científica i contrastada  però malauradament ha estat acusat d’intrusisme. Concretament ell es dedica a investigar historia, però enlloc d’historiador és filòleg.  Ni matemàtic , ni fisioterapeuta, filòleg!  Podria entendre les critiques si  un filòleg es posés a investigar  vacunes contra la malària perquè llavors sí que hi hauria una distancia molt gran entre una cosa i l’altra però entre un filòleg i un historiador? Au va!   Ambdós estudis comparteixen  els principis de metodologia científica bàsica i es poden aplicar els mateixos conceptes exactament igual degut a la proximitat de la matèria i a la similitud teòrica dels estudis.

 Un filòleg té moltíssimes eines per a fer investigacions històriques i és més, jo diria necessàries per a analitzar el passat.  Jo mateixa que sóc llicenciada en historia m’he servit a vegades de disciplines multidisciplinàries per a extreure les meves pròpies conclusions. Per exemple la topografia  ens dona moltes pistes per a saber què hi havia hagut  anteriorment  en un lloc, els noms dels carrers a vegades ens expliquen que allà hi havia una capella, un santuari etc…. I que ara ha desaparegut. I la topografia no és una eina exclusiva de la historia, el nom d’una muntanya o d’un poble ens indica a qui està consagrat aquell lloc, o a què es dedicava la seva gent i la topografia es relaciona més amb la geografía que amb la historia.

 

Jo no sóc investigadora, no m’hi he dedicat  mai però sí que he passat per la universitat i no per aquest motiu em considero més científica que una persona que estudia amb mètodes científics una àrea de la ciència sense tenir un títol validat per la Universitat. La universitat no és ni més ni menys que un conveni social que garanteix una sèrie de coses, però en si mateix un títol no fa més valida una persona que una altra.

 

Hi ha molts periodistes que són brillants periodistes i que no tenen el títol, però no per això deixen de ser periodistes. La feina que fan és el que els fa tenir l’ofici, no el títol. Els  filòsofs grecs no van passar per la facultat de filosofia  oi? però a ningú se li acut dir que no estan validats!

 

En Jordi Bilbeny és investigador i historiador, un bon historiador però la seva llicenciatura és de filologia. Qui pot negar que no ha investigat com un historiador? Queda retratat qui el vulgui desprestigiar per aquesta xorrada. El que és evident és que quan les proves irrefutables duen a un resultat que no agrada s’intenta atacar per  on sigui, amb  tecnicismes estúpids de qui no en té ni punyetera idea.