dijous, 18 d’abril de 2013

Mentides

Sóc desconfiada per naturalesa. De jove me les van fotre per totes bandes i vaig aprendre a no fiar-me de ningú, d'entrada. Després, amb els anys i al haver donat oportunitats sense deixar de ser prudent em vaig anar obrint a la gent i ves per on qui havia de ser la persona de més confiança me la va acabar fotent, també.
Bé, no volia parlar d'això.  Volia dir que ahir vaig mentir per desconfiança.
Set de la tarda, a casa amb el meu fill mirant la nevera i truquen. Ja fa molt temps que truquen des d'Africa demanant per algú que devia tenir aquest número de telèfon i que el devia donar de baixa sense informar a ningú. Des de que tinc telèfon truquen repetidament desde Ghana i demanen per algú que no arribo a entendre'n  mai el nom. Jo   contesto en anglès que s'han equivocat i que la persona que busquen no és aquí. I em pregunten que jo qui sóc... per no entrar en explicacions els dic que sóc la MARIA. Ale, un nom com qualsevol altre.
Penso que amb tot això dels desnonaments hi deu haver molta gent que s'ha quedat sense telèfon, que l'han donat de baixa i que els companyies telefòniques repartexen els números entre els nous usuaris,  com jo, que hem d'anar rebent trucades de gent que busca gent i que potser estan il.localitzables. Davant de la tragèdia he de reconèixer que això és una xorrada i que no tinc dret ni a queixar-me.