divendres, 5 d’abril de 2013

Multinacionals

L’empresa per la que treballo  a canvi d’uns quants euros cada mes està en procés de decreixement.
I això tan extrany , què vol dir? Doncs  és una excusa per guanyar encara més diners dels que solia guanyar habitiualment.  Durant els darrer anys,  aquesta empresa havia guanyat molt mercat a la península Ibèrica.  Va pasar de ser una desconeguda a fer-se un lloc entre les empreses d’alimentació.  A força d’anar conquistant nous clients, els meus predecessors havien aconseguit un troç gens despreciable del pastís dels ingredients alimentaris.  L’any passat la multinacional va fer un canvi d’estratègia  que s’ha estat implantant aquest últims mesos. La finalitat d’aquest canvi és contrarestar les pèrdues col.lossals  causades  pel  gran catacrac de les finances internacionals i  sobretot les consequències desatroses   de la fallida de Lheman Brothers petés  donat quela meva empresa n’era un dels  principals accionistes.
Aquesta estratégia es resumeix  amb que estem perdent clients  a ritme frenètic  i VOLUNTARIAMENT.  Per mi era incomprensible com es podien tenir més beneficis perdent clients però ara, més o menys,   ho entenc millor. La majoria dels clients que gestionavem desde les nostres oficines eren/són ( ja no sé què pensar) empreses del sector de l’alimentació  que fabriquen per a la  seva propia marca o per marques blanques , tipus cadenes de supermercats com Mercadona, El Corte Ingles , i tants d’altres . El mercat peninsular és encara molt endogàmic, a cada comunitat fins i tot a cada provincia hi ha empreses que venen  només en el  seu ambit geogràfic i tot i  que no són xifres de vendes despreciables sí que son reduïdes si es comparen amb marques  d’abast internacionals o global.

Doncs bé la meva multinacional no està interessada en aquest sector ni en gairebé cap  a Spain & Portugal.  Han deixat de fer productes nous per el nostre mercat . Per ells, que es consideren  els grans abastedors mundials,  els nostres negocis són xifres equivalente a xavalla, calderilla, i no interessa. No hi ha prou marge de benefici  segons ells. Només volen clients globals que comprin globalment i desenvolupin globalment; es a dir:  les grans marques que un es pot trovar arreu del mon: Knorrs, Unilevers, Sarah lees, Nestlés  frito-Lay s i per l’estil.  Firmes que generen tones i tones  de comandes  i que amb el mínim esforç donen grans beneficis  però que a Catalunya  conviuen a les prestatgeries del súper  amb altres firmes locals d’estructura més reduïda.
És una llàstima   perque el meu lloc de treball es veu afectat amb una reducció de feina, però indubtablement els  nostres competidors troben noves oportunitats d’una  manera molt clara. Qui ho vulgui aprofitar té  al davant una mina d’or.
Jo l’únic que puc fer és  deixar de comprar aquestes marques que em prenen la feina.  Au! :P