No fa Gràcia, Gràcia

Escolto i llegeixo amb consternació els esdeveniments sense sentit que passen a Gràcia. Per començar la fal.lacia del “banc expropiat” que no és ni un banc ni es va expropiar.

És un local d’un particular que val una picossada de lloguer cada més i que l'ajuntament ha pagat per fer callar un grupet d'alternatius que hi puguin fer ”les seves coses”.

A mi m'encantaria que l'alcalde de Comarques em pagués per mi i els meus compis un local super xulo, amb despatxets moníssims, amb aigua, calefacció i llum de franc,  per poder fer manualitats, reunions revolucionaries,  cursets d'espeleologia i trobades de tupper-sex.

Però no és així, la realitat és crua i puta per a la majoria i si volem fer tot això ens hem de buscar la vida.  Pel que sembla el qui no plora no mama, cert,  però el fet aquests llardosos es passen el dia plorant i mamant, i perdoneu que us ho recordi, però mamen dels impostos que paguem els pringats assalariats que treballem i que ens foten directament de l’IRPF de la nostra nòmina .

No en tenim prou amb els polítics, enxufats, càrrecs anomenats a dit, directius d'elèctriques que a sobre ara n'ha sortit una altra d'espècie de paràsits: els llardosos alternatius amb els seus gossos, les seves cerveses, les seves okupacions, i les seves manifestacions. I ara els hi haurem de pagar els "bancs expropiats", és a dir el local d'un particular  a 5500 Euros de lloguer al mes.

Sona molt xupi-mega-guai, anar contra el sistema però parasitar la societat és fer-se encara més còmplice del sistema. Un sistema ja podrit de per si i que no és sostenible.

Jo els duria tots a pagès a treballar i a guanyar-se les garrofes, llaurant camps, donant pinso als porcs vuit hores seguides, muntant i desmuntant bastides i tancats o carregant troncs als boscos de Gävle, o els tancaria en un call center  barallant-se amb trucades de gent emprenyada de debò, allà aguantant de valent, allò sí que té mèrit, ah i per quatre duros que no es pensin que es forraran amb onze hores de salari i que acabaran tan frescos i que podràn anar a fer un taller  de papiroflèxia després i sortir de marxes.

Nanos, desperteu d'una puta vegada i obriu els ulls al món real.

Urgentment, natura

Després de tants dies amb la salut tocada, el retorn a la feina tancada en quatre parets asfixiants s'em fa una presó.

Necessito urgentment tornar a la natura, un bany de bosc o un massatge de mar.

Em fa més falta  això que l'aire que respiro i que els probiòtics que em recompondràn les vísceres  atrotinades.

Malfactors

Durant un temps vaig treballar amb un delinqüent, amb un criminal i mentre hi treballava cada dissabte a la nit, en el seu dia a dia ell delinquia, cometia un crim que va ser molt sonat a tot Catalunya.

D'això en farà uns  divuit o vint anys i recentment m'he assabentat que l'home és fora de la presó des de fa ja uns anys. S'ha instal·lat en una contrada diferent de la que ell venia  per recomençar amb la seva vida, suposo.

Algú que l'ha trobat m'ha dit que  allà on s'ha establert segueix entabanant, enganyant o mentint  a gent per passar desapercebut i que no se sàpiga el que va fer.

Era un individu perillós. Ja ho era abans de que fes el que li va costar la garjola. Traficava amb armes, amenaçava gent, xulesc, fanfarró i de ment molt curta. Intentava relacionar-se amb gent pública, carrecs polítics municipals, policies, funcionaris, etc… per fer i desfer les seves malifetes.

Tenia dona ( una mica curteta pobra) i filla.

Fa pensar que estem envoltats de gent desconeguda que poden arribar a ser malvats i nosaltres no en sospitem ni el més mínim.