dimecres, 6 d’abril del 2016

Luxe

Veig senyores de seixanta anys dins de cotxes de luxe, totes són semblants, ja passades, recautxutades, maquillades com de goma, vestides que no es poden ni bellugar i amb aquest gest grotesc en l'expressió, indesxifrable quan es mira. Si això s'enten per bellesa, penso,  és irreconeixible. El  “marit” les condueix al volant d’un cayenne, lexus o altres carruatges ostentosos. Per res del món voldria acabar convertida en un subjecte així. Les meves arrugues són el traç de la meva vida, les meves corves el meu plaer,  les meves dificultats m'han fet més forta i dependre de tenir o no diners és miserable.
El luxe és una simple història de diners , l'elegància és fruit de l'educació i la classe és innata.
Em quedo amb les dues darreres virtuts. Si és que en tingués mai alguna…


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si així elles i el seu marit són feliços res a dir

cantireta ha dit...

OLE TU!! Clar que la tens... tens un blog interessant i elles només tenen diners.

:-) Muacs!!

Garbí24 ha dit...

volgué aparentar el que no és, sempre fa mala fi. Es poden tenir molts diners i no fre-se veure, però es veu que això no pot ser. M'agradaria trobar-mi per veure si em comportaria tant fastigosament com fan alguns.