divendres, 29 d’abril del 2016

Infinit abans i infinit després

Entre l'abans de viure i el després de viure hi ha el nostre temps. Limitat, insignificant, petit, gairebé invisible. Però nosaltres som qui podem omplir-lo amb el que triem.
Ens costa molts anys saber amb què el voldrem omplir. L'omplim sense saber  mentre vivim, inconscients de que el què tenim és tan fugaç tan perible, tan lleuger i efímer que hi posem qualsevol cosa. Coses lletges, coses que ens fan mal, temps enverinat, companyies ingrates, situacions violentes, tot barrejat amb carícies tendres, il·lusions de futur, emocions de present, rialles, mirades, pessigolles i complicitats.

És difícil destriar amb el que et vols quedar abans d'haver-ho viscut.
Però quan ho has viscut i ho has gaudit, llavors et queda el record fins que arribi l'infinit de després.

Aquestes línies m'han vingut al cap després de llegir Joan Margarit en aquesta entrevista.  

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

al llarg de la vida trobem molts camins per escollir i quasi sempre voldríem poder fer-los tots, però només podem quedar-nos amb un a cada cruïlla que trobem. El que més importa és omplir el cistell de bons moments.

Anònim ha dit...

Ah, però la vida no es com els videojocs, no pots posar a tornar una moneda a la màquina i tornar a fer una partideta? Oh!