divendres, 4 de març de 2016

Tenir algú quan ja no es té ningú


Quan el terra va tremolar sota els meus peus i el mon s’enfonsava en unes arenes movedisses que m’engolien per moments jo no vaig tenir ni  la mare, ni la germana, ni l’amiga de l’ànima per anar  a plorar sobre una espatlla confortant. Vaig tenir una colega de feina, la  Christa, un alemanya establerta a Suècia, amb qui no m’hi feia especialment ni a qui sentia massa pròxima, però que em va oferir la seva d’espatlla per explotar en sanglots de desamor i desesperació. Mai li agrairé prou haver estar al meu costat en aquells moment de basarda, de tristesa immensa.



2 comentaris:

joan gasull ha dit...

sempre hi ha algú disposat a escoltar les nostres penes, costa de trobar però sabem que hi és i no parem fins a trobar-lo encara que sigui en la virtualitat.
Una abraçada...però no ploris, que em mullaràs el teclat.. ;)

Mireia Moncanut ha dit...

Bon dia!

Hem trobat aquest lloc web a partir del teu antic bloc "Una catalana a Suècia" i ens ha semblat molt interessant!!

Som un grup de 5 noies que estem estudiant ADE i em de dur a terme un treball de l'assignatura de Marketing.
El treball consta en trobar un "Insight" (una realitat oculta) en el mercat de la celebració en els països nòrdics.
Per aquest motiu, i després de veure que vas estar vivint durant 6 anys a Suècia, hem pensat que ens podries ser de gran ajuda per tal d'acostar-nos a la cultura, a la manera de viure i, especialment, a la manera de viure les celebracions a Suècia.

Et deixo el meu correu per si pots ajudar-nos: mireia.moncanut@esade.edu


Moltes gràcies i perdona les molèsties!