dilluns, 29 de febrer del 2016

De mica en mica

Sempre he considerat la constància com  una virtut molt preuada. Des de que vaig començar a escriure blocs l’any 2007 fins ara han passat alguns anys i en el transcurs d’aquests hi ha hagut molts canvis. El meu bloc original està inactiu des de el 2012 i en vaig obrir un altre que és el que esteu llegint. Cada vegada els posts són més espaiats, l’entusiasme dels inicis es va perdent i s’afluixa l'inspiració i costa trobar temes interessants. També m’ en adono que molts blocs que seguia han anat tancant. Alguns deixen d’escriure del tot, altres es bloquegen i ja no són accessibles, i d’altres que llegia dins dels blocs que tenia enllaçats com que ja no hi són els he perdut la pista totalment.
Què fa que la gent tanqui un bloc o que deixi d’actualitzar? No ho sé i segur que  deu haver-hi diferents raons.  Jo mateixa he passat per èpoques que m’ha fet molta mandra publicar un nou post, potser no he trobat temes de què parlar, potser no he tingut temps o he estat desmotivada però m’he obligat a no deixar-lo del tot. Perque sé que, encara que de vegades em costi,  en realitat m’encanta tenir el meu bloc, escriure i fotre el rotllo  als pocs lectors que em segueixen.

És el meu hobby. És com una peça de teixit que es va teixint a poc a poc, amb un trocet cada vegada. Si vas seguint el  fil pots descobrir de quanta i de quina matèria està fet aquell teixit. Si un s’hi fixa amb cura podrà veure quines són les puntades que van costar més de fer o on hi van haver nusos difícils o fins i tot alguna tara original del teler. El meu bloc és com el sudari de Penèlope que quan s’escriu es  teixeix i  al llegir-lo es desteixeix. I al final no en queda res. Paraules que s'emporta el vent.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo sóc un bitxo raro que des del 2006 ha sigut de publicació constant, però no em prenguis com a model, sóc un robot.

Teresa ha dit...

Sí Pons tens molt de mèrit!! Per cert, t'he afegit a la llista de blocs.

cantireta ha dit...

Jo dic poc però m'agrada llegir-te. Escrius bé i em fas pensar.

Una abraçada... :-)

Garbí24 ha dit...

Molta gent s'ha passat a la immediatesa d'altres xarxes socials on amb una compartició o una repiulada ja ets viu i això ha fet molt de mal donada la comoditat humana.
Si que es veritat que cada cop un té menys coses a dir o explicar sense fer-se repetitiu. Els blogs són com un matrimoni, al principi hi ha molt d'entusiasme i passió, amb el temps baixa la freqüència però no ho deixem perquè encara ens agrada el que tenim, una relació amb el món virtual.
Si ens agrada perquè hem de plegar? tant li fa si en fem un o tres a la setmana (d'apunts) el que compte és amb les ganes que els fem i saber que algú llegeix el que ens ha passat pel cap davant d'un teclat o en ple carrer.
Salut i força al....blog

Teresa ha dit...

Joan m'encanta el que dius del matrimoni!! No hi ha l'entusiasme del principi però encara t'agrada el que tens!!

Teresa ha dit...

Gràcies Cantireta!!

Anna ha dit...

Jo confesso que no sóc constant com al principi. Porto ja 10 anys (i una mica més) de blog i entre una cosa i l'altra em passen setmanes sense escriure res... Voldria escriure més sovint però quan tinc temps no tinc res a dir i a l'inrevés. M'haig de posar les piles!
També és cert que amb twitter i instagram ja faig el dia a dia...

Anònim ha dit...

Gràcies per afegir-me però t’has deixat una “s”

Teresa ha dit...

Esmena feta Pons!

Unknown ha dit...

Bon dia!

Hem trobat aquest lloc web a partir del teu antic bloc "Una catalana a Suècia" i ens ha semblat molt interessant!!

Som un grup de 5 noies que estem estudiant ADE i em de dur a terme un treball de l'assignatura de Marketing.
El treball consta en trobar un "Insight" (una realitat oculta) en el mercat de la celebració en els països nòrdics.
Per aquest motiu, i després de veure que vas estar vivint durant 6 anys a Suècia, hem pensat que ens podries ser de gran ajuda per tal d'acostar-nos a la cultura, a la manera de viure i, especialment, a la manera de viure les celebracions a Suècia.

Et deixo el meu correu per si pots ajudar-nos: mireia.moncanut@esade.edu


Moltes gràcies i perdona les molèsties!