dijous, 14 de maig de 2015

Hi ha gent dolenta

A un poblet bucòlic i pintoresc molt a prop de Comarques hi ha una farmàcia. La farmacèutica és una dona amargada, soltera o casada, amb fills grans o petits o sense fills que té la seva farmàcia com la seva cova preciosa i com el seu reducte imperial. Allà ella n’és senyora,  mana i remena com a emperadriu terrenal.
També hi treballa l’ajudant de farmàcia, una dona de mitjana edat, soltera o casada, amb fills o sense amb els pares ja grans. Un bon dia després d’anys i panys de fer les vacances justes, de no posar-se mai malalta adoptant actituds servils i educades, i entomant amb esportivitat aires de grandesa de la titular,  li diu a la seva “mestressa”:
- Miri, és que la semana vinent operen la meva mare i m’agradaria poder-hi ser.
El que obté per curta i rasa resposta, de l’impertinent i pocasolta boca de la farmacèutica és:
-Que l’operes tu a la teva mare?
Capbaixa i emmudida, l’auxiliar  deixa anar un silenciós “no” sense saber que més dir.

Dos dies després, com per art de màgia o d'electricitat divina,  la farmacèutica cau al bell mig de l’encerat mosaic de l'establiment amb una angina de pit traidora i aguda. L’auxiliar  que es troba reomplint els calaixos de medicaments no s’en adona fins que al cap d’una estona i amb un fil de veu la crida:
-Auuuuxiliar, auuuuxiliar ajuda’m…

                                                          ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ 

Hi ha persones que no sabria dir ben bé si es treuen el carnet d'imbècils en néixer o s'el guanyen a pols a mida que la seva vida avança. Buff! quina mandra.


4 comentaris:

joan gasull ha dit...

de vegades a un l'hi agradaria fer-se el sord, però els que no som així no ho sabem fer i sempre tenim la ma a punt

pons007 ha dit...

No tens una altra farmàcia on anar?

cantireta ha dit...

El temps (la salut també) posa a molts als llocs on volíem que fossin.

Anna ha dit...

Molt bo, Teresa!