dijous, 26 de desembre de 2013

Guanyadors en maduresa

A moltes, com a mi, ens agraden els  actors que no són els típics guapos. Per exemple, tothom qui em coneix  sap que m’agrada en Hugh Laurie, i ja m’agradava quan feia l’escurçó negre.
També em va agradar en Kevin Spacy en una època passada. Però anys més tard vaig tenir un jefe que s’hi assemblava molt. Moltíssim, i em va deixar d’agradar l’actor per la proximitat com si diguessim.
Un altre actor que m’agrada és en Tim Roth que no es pot considerar una bellesa masculina standart. Sobretot a les seves primeres pel.lícules  on el seu aspecte imberbe l’obligava a representar papers secundaris de noiet  esprimatxat i simpàtic però amb  poca cosa d’atractiu, per exemple  a “Four rooms” era el  grum (botones) de l’ hotel que es tornava boig amb tot el que li feien passar. Però sobretot em va comencar a agradar quan va protagonitzar la serie “Lie to me”. La maduresa li ha anat molt bé a aquest actor i de ser un secundari graciós, ha passat a ser un home interessant i atractiu amb una personalitat que va de dins a fora i no com els bells recautxutats que tot es queda a la superficie. Un brindís per aquest senyor!

1 comentari:

Sílvia ha dit...

Té un punt, sí! Jo també sóc més d'actors interessants i imperfectes que sedueixen amb alguna cosa més que una cara i un cos perfecte.