divendres, 30 d’agost del 2013

Cool Barcelona

La premsa fa ressó cada dos per tres de l'èxit que té la capital catalana magnetitzant turistes d'arreu del món. Pel ciutadà "vulgaris" de Barcelona i pels altres habitants de Catalunya que hem d'anar i venir sovint a la capital, aquesta munió de turistes, descrita com el qui escampa bitllets pel carrer, ens ha comportat més mals que beneficis a més de presentar un engany que salta a la vista.
El meu dubte apareix al preguntar-me si realment el ciutadà "normal" en treu algun benefici de tot el que comporta  el mercat turístic.
Em refereixo a restaurants, hotels, albergs econòmics, botigues de fashion shopping, botigues de souvenirs de pèssima qualitat, llauners que amaguen les birres sota tapes de clavegueres, massatgistes de platja, venedors del top manta, carteristes especialitzats en guiris ...
A nosaltres, els indígenes que paguem els nostres impostos tot això ens la porta fluixa quan ho venen com a impacte positiu pel pais. És més: I una merda!  ens molesta considerable i significativament.
No sé fins a quin punt els promotors d'aquestes activitats econòmiques inverteixen/contribueixen amb Barcelona. Els locals legals moltes vegades pertanyen a grups estrangers, o a màfies, que s'enduen els beneficis cap a altres països, es contracta mà d'obra barata sovint gent de fora i amb contractes laborals "basura", i els il.legals, que també són molts cops organitzacions criminals, evidentment, no paguen ni cinc a les arques públiques. I ja no diguem res  de la prostitució (que es mereix un altre post), tan visible al carrer.
A una amiga que viu a Suècia i que va venir a Barcelona de visita, li vaig comentar el que passava, per exemple, a les platges urbanes. En principi no s'ho creia. Em deia: "Teresa em sembla que exageres". No li vaig dir de cap manera que evités anar a la platja, senzillament li vaig recomanar que hi havia altres llocs molt més agradables i interessants per visitar a Barcelona i on no es sentirien ella i el seu grup d'estudiants suecs agobiats pel mercat de Calaf que s'hi duia a terme.
No em van fer cas i hi van anar. Quan vaig parlar amb ella després, les seves paraules van ser: "Teresa , quanta raó tenies! Quin agobio de platja!"
Pobra. Es va trobar de morros amb la barcelona turistica. La que s'ha apoderat darrerament de la Barcelona d'abans.
Aquest desatre de ciutat es, una altra vegada, culpa nostra. Històricament ens hem deixat fotre per Castella i els altres regnes penínsulars. Ara s'hi ha afegit el món sencer, els turistes i els capitals que "inverteixen" en turisme. Ve molta gent de fora, sí i què veuen? Què compren? En què es gasten els calés? En els bocates ignominiosos de la Baguetina catalana??
 
Vale ja no, de baixar-nos els pantalons! Vale ya de transformar una Barcelona bruta ( que era abans) en una Barcelona podrida.  No en vull ni una ni altra però abans prefereixo la bruta, com a mínim era més nostra i era menys perillosa.
 
 
 
 
 

2 comentaris:

Anna ha dit...

Estic d'acord amb tu amb moltes coses de les que dius, però malhauradament encara hi ha molta gent a Catalunya que viu de treballar en el sector "servei", concretament el turístic. I ja no parlo només de Barcelona. Personalment també em fa molta pena no poder passejar pel Parc Güell com quan era petita i hi anava a jugar, per exemple.
El pitjor però, és que se segueix invertint en aquest sector (vegis Barcelona world, p.ex.) que acaba siguent el "pan para hoy hambre para mañana", enlloc d'invertir en tecnologia, indústria i altres sectors de resultats a llarg termini.

andandos ha dit...

De vez en cuando leo el blog de Manuel Delgado, en el que habla de estas y otras muchas cosas relacionadas con Barcelona. Quizás ya lo conoces, pero por si no te dejo el enlace de una entrada suya relacionada con el turismo, aunque tiene muchas más.

http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2013/07/lhorda-daurada-paraules-dites-al.html