En el meu fugaç pas per el món docent universitari vaig
tenir l’oportunitat de viure coses sorprenents.
Una d’elles va ser quan es va contractar un nou professor
per al departament de llengua espanyola del qual jo en formava part. Aquest
professor en qüestió havia de ser el substitut del cap de departament que
marxava cap a una altra universitat sueca (a Lund) on havia obtingut una plaça
més interessant i prometedora que a la universitat on treballavem. El
candidat havia passat tots els
filtres: tenia un currículum
enlluernador, llicenciatura, master i doctorat. Havia estat ja treballant en
una universitat andalusa un temps, i gaudia de referències impecables del món
acadèmic. Però al final, final, final de tot va sorgir un contratemps revelador
que va dinamitar la contractació del candidat en qüestió.
El nostre director de departament havia llegit la tesi doctoral del candidat ,
l’havia fet passar per una eina detectora de plagis i va descobrir que aquella
tesi era una còpia, un plagi calcat i descarat de la tesi d’un altre acadèmic,
el propi tutor de tesi del candidat. Aquest va ser motiu suficient perque es
descartés fulminantment la seva
candidatura i s’optés per una altra persona.
I és que ara penso en tots els tramposos que circulen pel món
ostentant títols i mèrits que en realitat no tenen.
A Espanya, sobretot, n'hi ha un munt i els que tinguem títols emesos pels reis borbònics, d'ara endavant ens sentirem més avergonyits que mai, d'unes qualificacions que ens varen costar el nostre esforç.
Tot per la mala reputació que tenen de ser basicament falses.
Tot per la mala reputació que tenen de ser basicament falses.
1 comentari:
I pensar que posem la vida en mans de gent que potser el títol que té no és del tot verídic....
Publica un comentari a l'entrada