Tinc una crisi professional que fa molt temps que em dura. Ja fa anys que dono voltes a l'idea de deixar el món de la feina pels altres i de fer alguna cosa que m'ompli i em satisfaci personalment.
El mal és que m'agraden moltes coses, sóc una tastaolletes a
qui li han interessat molts temes diversos al llarg de la vida però no n'hi ha
cap que destaqui per damunt dels altres. A més sóc maldestre amb les mans i jo , el
que és jo, no sé fer res gaire bé. És a dir a nivell d'especialització, no sóc
bona amb cap ofici com ho és la meva mare, no sóc bona fent manualitats com
amigues que conec que fan autèntiques meravelles, no sóc cuinera professional,
no sóc arquitecta ni interiorista. Però m'agrada molt la moda, m'agrada fer
melmelades, m'agrada la decoració i crec que tinc bon gust. M'agrada organitzar
coses, preparar escenaris i m'agrada vendre.
En podrà sortir alguna cosa amb cara i ull de tot això?
Aquest blog que llegeixo, m'ha escrit just les paraules que necessitava sentir: No et paris, segueix tirant , d'aquí un temps sense adonar-te'n seràs en un altre lloc.
Aquest blog que llegeixo, m'ha escrit just les paraules que necessitava sentir: No et paris, segueix tirant , d'aquí un temps sense adonar-te'n seràs en un altre lloc.
1 comentari:
Avui per avui començar qualsevol negoci a Catalunya i portar-lo al cent per cent legal és anar a perdre-hi diners. Mai m'he vist en cor de tirar endavant un projecte, quan veig la paperassa em tiro enrrere, potser perquè m'agrada massa dormir tranquil.
Però si ho tens clar no et paris, només cal mirar bé on saltes.
Publica un comentari a l'entrada