Imagino que sento aquella vergonya de l’inici, la timidesa
del qui es troba davant del desconegut magnètic. Fantasiejo amb la inseguretat que fa baixada
com el buit a dins l’estòmac i el vertígen de la montanya russa.
Imagino que et tinc davant
a punt a punt de tocar-te. Que si allargués els dits podría trobar el
pessigolleig del borrisol dels teus braços. No t’he vist mai encara, tampoc m’has
vist tu sense roba. El pudor s’apodera de mi i em sento incòmoda. Em sé vulnerable fràgil
i indefensa. Em podries atacar. Podries dir que sóc lletja, grassa, vella i que
els pits em pengen. Que no sóc com et
pensaves. I jo m’exposo a la teva clemència o al teu atac. Perque si ets
benevolent seras de debo. I si ets un
ingrat només seras fum que s’esvaeix
com tot lo altre.
Música si us plau, i suau que ara vé l'estriptis.
