dijous, 13 d’agost de 2020

Deures i drets

L’escola catalana concertada fa massa temps que va a remolc de les tradicions del passat. Per començar la majoria d’escoles concertades són col.legis vells que han “evolucionat” de les escoles religioses de fa 50 anys. Molts d’ells en el passat pertanyien a congregacions regides per monges,  capellans, frares… centres on l’educació era una activitat més de les altres que s’hi duien a terme: caritat, pregària, cura de malalts... La majoria han conservat els mateixos espais, edificis on s’han fet les reformes mínimes essencials sense fer-ne cap gran transformació per a adaptar-se al segle XXI. Són centres tancats,  protegits del carrer, dins la ciutat normalment envoltats d’asfalt amb accés restringit i controlat. Els “patis” són espais similiars als patis de les presons envoltats de murs alts on desde fora no es veu que hi passa a dins i desde dins no es sap tampoc què passa a fora.

Els menors són tractacs com una propietat de qui els diposita al centre, no com a individus lliures i complets, si no en transició i s’els ha de protegir, s’els ha de conservar i aïllar del potencial “mal” del carrer. Del món en definitiva.

El llast és molt gran, s’arrossega desde fa generacions, i amb la incapaciatat pel canvi només es gosen maquillar coses supèrflues com pàgines webs,  mètodes d’ensenyament, declaracions  de projectes educatius, molta paperassa escrita que quan s’analitza de quina forma es du a la práctica el canvi comparat amb la tradició del passat és minim. És a dir no hi ha canvis, es seguexen castigant els origens, s’agreugen les diferències socials, els desfavorits són més desfavorits i els menors vulnerables que caldria protegir encara més queden al marge d’activitats com extraescolars, menjadors, colònies, sortides, us de tecnologies… i de que siguin vistos per uns adults com a persones vàlides i amb un futur a les seves mans.

A sobre de tot això la insistència del colectiu docent, les direccions dels centres i d’una gran part de families i tutors (ancorats suposem en el que ells van viure de petits) fan que els deures a casa no desapareixin de les activitats “educatives”, al contrari sembla que com més “bona” és una escola més innuden els alumnes amb feines per fer a casa.

Escola concertada feu-vos ho mirar, seriosament. No aneu bé. Construiu noves escoles fora de les ciutats, amb espais oberts, comunicats i lluminosos, deixeu estar la tonteria dels deures. A  aprendre  s’hi va a l’escola. Feu que els educadors escoltin els alumnes. Obriu la porta a l’educació del futur de forma integral per a les persones a qui acolliu. Els alumnes són meravellosos i ells us faran creixer si els escolteu. Doneu-los una oportunitat, de debó.


PS. Una de les fotos no és d'una escola sino d'una presó. Endevineu quina.

Cap comentari: