"Down there"

Abans aquesta anatomia no era de domini públic. La gent es guardava  les seves parts  de ser exposades a l’aire lliure i només en algunes platges nudistes o alguns vestidors  (separats) de les piscines  es podien apreciar les diferents naturaleses de frondositat, textura i color del pèl púbic.

Ara amb programes televisius com "Adan y Eva" , tot queda exhibit  a l’intempèrie per astorament o delicia de l’espectador. Els que estem com jo desfasats  en la moda  i allunyats de les últimes tendències quedem sorpresos de que totes les participants  ens instrueixin que avui, si vols anar estar al dia, cal fer-se l’integral. El  brasiler dels 90 es cosa cavernícola i bruteja. 

Considero que posar una mica de xispa  i varietat esculpint la molsa d’"allà baix" amb l’ajuda d’un Eduardo Manostijeras de la manera més extravagant que et plagui pot tenir el seu què: floretes, cors, trèbols, estrelles i de tot pot ser l’excusa per passar una bona estona i distreure’s. Però jo no acabo d’entendre aquesta moda pre-púber de deixar-ho tot al ras. Erm com un desert, com una pista d’esquí per a debutants. Zona devastada on no hi creix ni un bri.  Amb l’equívoc d’alguns més joves que poden potser fins i tot arribar a creure que aquest él l’estat original i normalitazat quan en realitat no ho és en absolut.

Que tot canvia, les nostres àvies ho saben prou, la moda també va fer als anys 50 i 60  depilar-se les celles fins a deixar-les calves, que després de tanta cera i tanta pinça  van acabar per dibuixar-se-les amb aquell toc esperpèntic que causa en alguns rostres el traç maldestre del Khol. 

Jo només us diría, ànimes càndides, que aneu amb compte amb l’ús de tècniques dràstiques si encara teniu pocs anys. Potser que que als 40 necessiteu utilitzar un postís i, "allà baix", damisel.les meves, el bisonyé us podria fer passar un  mal tràngol. Una gran incomoditat penso jo.