Els serveis d’Aena són una delicia, en concret i molt especialment aquests espais humits, de bafarada humana i xafogosa que s’identifiquen
amb uns símbols masculí i femení a la
seva porta i que habitualment reconeixem com a lavabos, sanitaris, wáters,
comunes, retrets, inodors, excusats i
letrines...
Últimament em veig obligada a ser una usuaria més d’aquests
meravellosos serveis més sovint del que voldria i m’agradaria deixar palesa una
observació que em sembla inaudita, sorprenent i completament fora de lloc.
Em pregunto a qui per Déu se li va acudir que era una bona
idea ambientar els wàters del tots els aeroports d’Espanya amb la fètida i barata fragància vainilla-caramel?
Qui va tenir la genialistica idea , de pensar que una
fragància calorosa, empudegadora i
enganxosa com aquesta tindria un efecte relaxant o convidaría a entrar en
aquests espais sense tapar-se el nas i
no sortir corrents per falta d’aire?
Cada vegada que travesso el llindar l’aroma incontrolable m’ataca
els narius i em deixa absolutament fora de combat. Les neurones es neutralizen
i ja no sóc capaç de pensar, què hi anava a fer allà dins, només em venen unes
irresistibles ganes de marxar quan més aviat millor. Entro ràpid, micciono, em rento les mans i fujo. Tot sense respirar.
El gran pensador del departmanert de marketing d’aena o de l’empresa
que sigui, (ves a saber tu qui n’és el titular d’això ara…) es va cobrir de glòria
quan va decidir ensolfatar els banys públics amb aquesta pudor ofensiva. Deixa
el pobre viatger ko i li elimina fins i tot les necessitats d’excretar
qualsevol materia líquida o sòlida que pogués tenir al cos just abansde
travessar aquell dintell.
Jo li perfumaría el cervell a veure si deixa de pensar una
mica.