Quan arriben aquests freds en aquesta època de l’any sempre
em ve al cap la imatge d’una carretera negra, esmolada com la fulla d’una daga que sega vides. Una
carretera amb gel invisible que no es preveu però amb una patinada mortal.
Però quan cauen quatre volves, en un sol i únic dia, i es
colapsen les carreteres, s’entregiren els camions, les autopistes es tornen
incirculables, i les escoles tanquen perque ni les autoritats ni els ciutadans fan previsió
del què cal quan avisen de nevades, i jo m’indigno, m’escandalitzo, m’emprenyo
i renego de lo "burrus" que som tots plegats. He viscut 5 anys a Suècia i mai, mai, mai, ningú va deixar d’anar a treballar perque un dia havia nevat. Mai es va tallar una carretera, mai es va “aconsellar”
per la ràdio que no es sortís de casa si
no era absolutament indispensable.
El meu darrer hivern a Suècia, va nevar cada
dia durant gairebé quatre mesos seguits. Els gruixos que tenia acumulats al
caminet del jardí que anava de la porta de casa fins al carrer eren com parets
més altes que jo (de les palades que
treia cada nit abans d’anar a dormir i cada matí abans de sortir al carrer) i
el passadís que formava semblava un túnel.
No exagero (potser només alitero una mica per fer una imatge més il.lustrativa). Les finestres del saló de
casa meva estaven tapades de neu fins la meitat. I no per això deixavem de fer
el que tocaba en el nostre dia a dia. Sí, teniem neumàtics d’hivern, i prou.
Mentre escoltava ahir la radio durant el meu curt trajecte entre casa meva i la feina sentia com aconsellaven a la gent que "no agafés
el cotxe si no era absolutamnet imprescindible", a Comarques no queia ni un
borrall de neu. El missatge es feia absurd.
A molts llocs sí que va nevar
però aquí no va fer res, només a l’hora
de sortir de la feina semblava que s’hi posava una mica però va durar 20
minuts i això va ser tot.
A d’altres lloc del territori, suposo que ho devien prou
veure que nevava i cuallava, i en aquest
cas si un s’hi trova ha de reaaccionar i girar cua o no sortir a la carretera. Les
autoritats han d’actuar amb previsió: s’anuncia
neu, doncs les patrulles corresponents a
tirar sal, acordar amb els pagesos que
tenen tractor un servei retribuit de pala per les carreteres secundaries en cas que la neu cualli. Establir protocols d'actuació i de seguretat. Són tàctiques senzilles, simples que si es preestableixen poden fer
que el país no es paralitzii per 4 volves. Mala coordinació entre tots els organismos
implicats, poca previsió de les nevades, sistemes informatius per les empreses
de transport pèsims o inexistents, així és com ho fem ara i sempre ho hem fet. És
així com HO VOLEM SEGUIR FENT???
Les temperatures, tenim la sort aquí, que s’enfilen rapidament als positius i
tot allò que ahir era neu. Avui ja no és res.
3 comentaris:
no som pais de neu i amb pocs recursos i ganes encara menys.
Si fins hi tot quan plou ja es mig paralitza tot… Som un país de sol i platja.
Joan i Pons, és cert que no som país de MOLTA neu, però cada any neva i hi ha zones de Catalunya on hi neva força. La vostra resposta no em serveix. Som un país mal coordinat on les institucions no prenen les mesures adeqüades quan com cada any, arriba el dia (únic) que neva.
Publica un comentari a l'entrada