Turisme

Fem turisme. Viatgem per llocs on no hem estat mai. Recorrem carreteres  flanquejades per boscos d’una suavitat exquisida i paisatges nus amb ninetes que són llacs de cristall.

Admirem els solcs que es veuen damunt l’ epidermis terrenal, solcs fets per milions de somriures i per marees de dolor.

Viatgem junts i descobrim racons que no sabíem, les mans enllaçades  són planells per a explorar i que exploren. La pell és el vehicle que ens transporta cada segon un pas més lluny, els dits uns centímetres més a prop del cel.

El turonet té una piga, a l’horitzó hi ha una clariana que es nota avellutada i fina. I després de la curva vindrà un petit mar interior amb salabror i onades. D'on trenca la rialla en surt un devessall d’alegria i de goig que ens encanta.

Trobem terminacions nervioses que són fites que ens marquen el camí següent. No ens parem,  continuem aquest viatge fins a arribar al cim o al final. 

Arribem lluny o a prop i ens hi quedem just uns segons.

New year's resolutions

L’any 2015 ha estat un any meravellós, especialment el seu últim trimestre. He trobat  emocions que no esperava i he tingut sentiments d’una intensitat insospitada. Acabo els darrers dies amb una felicitat que m’aclapara i començo el 2016 amb joia, il·lusió i amb unes ganes boges d’estimar i de viure.

Normalment em plantejo  projectes abastables,  però un dels meus propòsits és tenir menys por i ser més ambiciosa, atrevir-me a tenir  somnis grans i coratjosos.

Sempre he estat prudent i modesta amb els meus reptes… he volgut aconseguir coses petites, assumibles , factibles que en certa mesura només depenguessin de mi. Ara potser caldrà que els meus anhels volin més alt, que tingui el coratge necessari per  a plantejar-me objectius que no depenguin només de mi i prou. Prometo que m'implicaré  en projectes que m'aportin a mi i als meus,  encara més felicitat.

Faré una MICA d’esport.

Vigilaré la meva alimentació.

Escoltaré més el meu fill i m'interessaré per les seves coses que normalment em costen d’agradar-me.

Cuidaré les plantes tot l'any. No només a l'estiu. 

Prendré una decisió amb la renovació del bany.

Reciclaré i ordenaré regularment els meus armaris.

Reciclaré i ordenaré regularment l’armari del meu fill.

Intentaré no estressar-me i mantenir la calma.

Llegiré més i veuré menys la tele.

Conversaré el doble.

Estalviaré per a coses que em facin il·lusió.

Gosaré somiar desperta.

Llei de l’atracció numero ú.

Polhampton Cottages, Overton, Hampshire, Anglaterra 1994. Un lloc bucòlic, la capçalera del riu Test, cignes, ànecs de coll verd, truites viuen en l’aigua cristal.lina a la campinya anglesa i al seu voltant eriçons, daines, llebres, conills i ratolins de bosc com als contes de la Beatrix Potter. Tinc vint-i quatre anys,  i no tinc ni puta idea del que m’espera en la vida.

Hi vull tornar. Vull compartir records de llocs on he admirat la bellesa i la tranquil·litat del paisatge. Sí, el clima era un desastre però la resta valia la pena.

He somniat que hi tornava tants cops. Que arribava al cottage i ho trobava tot igual, els nens que cuidava, la familia, els gossos…

Deu ser per aquesta experiència , o potser perquè la meva àvia era de pagès, o potser perquè vaig gaudir tantíssim dels campaments quan era petita, o poters perquè…  ves a saber… que sempre he tingut ganes de viure al camp, en contacte amb la natura. Tenir l’herba i la terra a prop, olorar-la sortint de casa. No em sento llunyana ni estranya a l’entorn rural tot i no haver viscut mai al camp. Tan sols he tingut una casa amb jardí durant un any, i d’aquests dotze mesos, sis van ser coberts de neu i de gel.

He sigut molt urbanita, he trepitjat asfalt molts anys i la ciutat l’he viscuda amb ganes però ara ja no em cal una metrópolis,  amb la meva vella coneguda Comaques en tinc ben prou, i a més,  la ciutat sempre és accessible.

L’autèntic luxe és la natura, el privilegi d’uns pocs.

No vull pas massa. Però el que vull ho vull molt.

Veure en un troç de cel blau  com ballen els estornells al capvespre, arbres que es belluguin amb el vent suau, el lladruc d’un gos despistat i el núvol de polseguera que aixequi el teu cotxe quan arribis a casa.

Aprofita la vida. Pren riscos. LLança’t. Disfruta el moment.

De vegades passen coses. Arriben aires  nous com huracans que ho sacsegen tot provocant canvis en la vida de la gent de forma completament inesperada.

Davant de les novetats cal ser valent i honest per a saber-les reconèixer  i al mateix temps ser prou sensat com per no cometre errors.  Les decisions preses amb serenor solen ser més encertades que les que es prenen en la voràgine de les emocions.  

Però  de vegades,  molt poques vegades,  una veritat absoluta et mira als ulls i és impossible d’ ignorar-la. Llavors cal admetre el que està passant i assimilar els fets  malgrat ens costi, encara que sigui massa bo per nosaltres, encara que pensem que no ens ho mereixem, acostumats com estem  a ser protagonistes de la nostra discreta, insignificant  i mediocre existència. Per que de vegades la vida ens fa un regal, un premi a la nostra constància, a la nostra resiliència, al nostre pas per la terra més típic, tòpic i de perfil baix, una vida que passa desapercebuda, una vida de molts… com molts, en la que ja hi estem prou bé. I sembla com si quan ens arriba allò tan meravellós, aquella mena d’oportunitat d'or,  no pugui ser veritat, que potser el destí s’ha equivocat i ens ha tocat a nosaltres per error. Que en realitat li havia d’haver passat a algú altre per que no  ens ho esperavem, ni ho buscàvem, ni estàvem preparats,    però en el fons és clar que ho voliem!

Llavors és quan un ha de treure pit i agafar aire i dir : sí jo també vull ser l’actriu principal de la meva vida. Jo vull ser la noia guapa del film, la que al final es queda amb el noi guapo i  viuen feliços i mengen anissos per sempre.

Només afegir una recomanació: si mai algú que coneixeu de tota la vida però que en realitat coneixeu més aviat poquet, us convida a dinar. Accepteu! no sigueu imbècils, no dubteu ni un segon. Us poden passar coses meravelloses i la vostra vida es pot inundar de felicitat, com un huracà que ho sacsegi tot. 

C A R P E  that fucking D I E M

Carícies

De cop un dia obres els ulls i tens el que volies davant teu. És una veritat que t’aclapara, una certesa que mai has vist amb tanta contundència. És com si el món encengués els focus i il·luminés allò que et faltava, que no sabies que  et faltava però que és la peça del trencaclosques que et completa per dins. Ara sí. Ara sí. Ara estic bé, ara sóc jo de veritat. Amb tu sóc més jo que sense tu.

Em talles la respiració, se'm para el cor i em quedo immòbil saborejant-te, ets una obsessió deliciosa que em fetilla i em captura.

Tinc per tu un calze sagrat, un receptacle d’amor per a omplir de besades cada nit i cada albada. Et vull i et tinc. Em vols i em tens. Cap altre desig es pot implorar en el nostre altar de carícies. Sóc un regal per tu, ets un regal per mi, el més bonic del món.

Enamorar-se als 45 (quasi 46)

Com es pot sentir l’amor tan intensament? Com pot ser que de sobte em trasbalsi més no tenir-te als meus braços que tenir-t’hi.

Perque és quan t’hi tinc que em sento plena, que em sento jo. Que em reconec i que sé que sóc qui sóc. I vull ser només si sóc amb tu.

Amor meu, he caigut en la xarxa d’eros i m’hi he embolcallat com una reina. El vel cegador m'ha atrapat dins teu i el meu cor batega a mil revolucions esperant que passin els dies, les hores fins a poder tenir-te amb mi.

El meu seny navega en aigües arremolinades, s’arrossega entre el que vol fer, pot fer i   el que seria civilitzadament recomanable. :) ha! I acabo no fent res de tot això.

Com Curial i Güelfa hem begut d’aquest verí tan poderós que de tots dos en fa sols un.

Bevem la pòcima amorosa, besant-nos fins la matinada, i deixem que les nostres pells es fonguin fins la nit següent.

Estimat meu tinc un deliri d’amor per tu que fa elevar-me del terra i surar entre núvols de goig.

Klimt

Em fico aquí dins d'aquesta història,  i encara, sense que l’hagi descobert gaire em submergeixo en la densitat de l' emoció.

La meva pell reviu sensacions adormides. Em despertes, em fas tornar a la vida.

Em sento tan pletòrica que crec que és irreal.

És com si hagués estat anestesiada i apàtica durant tots aquests anys, i en obrir els ulls només vull trobar ben a prop la teva boca assedegada dels meus petons.

Amor, tendresa meva.  Benvingut.