De vegades passen coses. Arriben aires nous com huracans que ho sacsegen tot
provocant canvis en la vida de la gent de forma completament inesperada.
Davant de les novetats cal ser valent i honest per a saber-les
reconèixer i al mateix temps ser prou
sensat com per no cometre errors. Les
decisions preses amb serenor solen ser més encertades que les que es prenen en
la voràgine de les emocions.

Llavors és quan un ha de treure pit i agafar aire i dir :
sí jo també vull ser l’actriu principal de la meva vida. Jo vull ser la noia
guapa del film, la que al final es queda amb el noi guapo i viuen feliços i mengen anissos per sempre.
Només afegir una recomanació: si mai algú que coneixeu de
tota la vida però que en realitat coneixeu més aviat poquet, us convida a
dinar. Accepteu! no sigueu imbècils, no dubteu ni un segon. Us poden passar coses
meravelloses i la vostra vida es pot inundar de felicitat, com un huracà que ho sacsegi tot.
C A R P E that fucking D I E M
2 comentaris:
quantes coses s'han perdut en aquesta vida per un no. Un no provocat perquè la consciència ens dicta el contrari o pensem que ens volen demanar molt a canvi. Equivocats estem i tal com dius tu a treure pit i tant sols preguntar: a quina hora quedem?
Es l'instint de supervivència, la por a lo desconegut, potser en salva de males experiències, però també ens pot apartar de les bones
Publica un comentari a l'entrada